Aquells filferros de Garray

No parlaré deMarichalar, del seu fill i de l'escopeta que es dispara. Però sí que parlaré de la finca de Garray, que ha estat l'escenari de l'incident. Perquè jo vaig entreveure aquella finca quan feia un viatge a peu per Castella. El lector entendrà de seguida per què dicentreveure. Travessem Sòria pel seu carrer principal, bonic i curt, per agafar el camí de Garray i veure les ruïnes de Numància. Trobo un noi, a qui pregunto si anem bé, i ens diu que és millor que agafem la carretera d'Almajano. Però això és molta volta. Sí, però no creu que pel camí que indica el mapa puguem arribar a Garray. ¿Per què? Per la finca. ¿Quina finca? S'adona que som molt forasters. La dels ducs. La deMarichalar, sí. ¿I què passa amb la finca delsMarichalar? Que la tenen tota tancada. Quilòmetres de filat, potser.

A Catalunya, els propietaris rurals solen posar una tanca al voltant de la casa, però no tanquen els camins que hi ha camp enllà. El noi de Sòria ens mira amb indulgència. «La finca delsMarichalarés una altra cosa». Diu que, una vegada, un amic seu la va voler travessar en bicicleta i uns gossos se li van tirar a sobre. I per la finca corren guàrdies a cavall...

Busquem una drecera. El camí puja una mica, el panorama s'eixampla. Entrem en la lluminositat de les terres altes. Després baixem cap a la vall, continuant el camí. I trobem la tanca. La Tanca, la Finca, amb majúscules. Davant nostre hi ha un pal cada quatre passos, i de pal a pal tres filferros tibants. És la frontera del domini senyorial. No tenim més remei que girar a la dreta i avançar seguint la tanca. No hi ha camí, ens l'hem d'inventar, procurant no relliscar cap als filferros. La tanca no s'acaba al final d'una petita vall, sinó que gira, continua. ¿Quants quilòmetres hi ha de filferro? Baixem i pugem pels turons, i sempre tenim la tanca al costat.

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

M'imagino què expliquen els llibres i els gravats d'altres temps: la vida dels senyors feudals de Castella, que s'entretenien perseguint llebres i perdius pels seus dominis... De sobte veig passar, pel llom d'un petit turó que en part queda dintre de la tanca, dos cabirols fins i àgils, com de dibuixos animats...

Fa pocs dies vam llegir el nom de Garray als diaris, i he pensat en aquella volta i en els cabirols que saltaven alegrement. Un noi de 13 anys s'ha ferit de bala intentant aprendre a caçar. Ho sento molt. Suposo que els cérvols, fills de la Finca, també ho sentiran.