Mourinho, l'innocent

1
Es llegeix en minuts

"Les victòries tenen molts pares i les derrotes només un". Així va començar i va acabar Mourinho la seva roda de premsa d'ahir després de perdre per enèsima vegada contra el Barça. Va voler deixar clar que ell no va ser l'únic responsable de la derrota, encara que molts ja comencin a apuntar-lo directament com el culpable de la situació.

Amb aquesta frase va condemnar alguns dels seus jugadors. No és la primera vegada que posa nom i cognoms a algun dels seus futbolistes per justificar un mal partit.Un entrenador  no hauria de criticar mai els seus jugadors públicament, ni responsabilitzar-los de les derrotes. Ho ha de fer al vestidor. Aquest és el lloc, no la sala de premsa.

El problema és que a Mourinho no li interessen els clubs per als quals treballa, el seu únic interès és satisfer el seu gran ego.  Per això no dubta a "disparar" a qui passi per allà per justificar les seves derrotes. Això sí, és incapaç de fer autocrítica. I sense autocrítica és impossible millorar.Dirigir un grup amb aquests mètodes, per més que es vengui que el vestidor està unit, genera desunió i crispació. Especialment, quan les coses no van bé.

Notícies relacionades

El lideratge és responsabilitat, assumir errors --els teus i els dels altres--, protegir el teu equip, unir i imposar valors (educació, companyerisme, saber perdre.). Mourinho no ho ha fet mai. El seu model és el contari. Ell sempre és innocent, sempre hi ha un factor extern que ho explica tot. Considera que per guanyar tot s'hi val, fins i tot les agressions físiques, i té clar que el jo està per sobre del nosaltres. Així és complicat generar un bon ambient de treball. Potser guanyarà algun títol, però el model que utilitza per aconseguir-ho és perillós.En la societat actual es valora massa la victòria encara que sigui perdent l'ètica i l'educació pel camí.

Sorprèn que el model de lideratge de Mourinho s'estudiï en algunes escoles de negoci com un referent. Si el model és Mourinho, és evident que hi ha alguna cosa que no va com hauria d'anar. Per això resulta incomprensible que se'l protegeixi i se'l justifiqui tant i durant tant de temps. El futbol i la societat necessiten altres models de lideratge. Antagònics al de Mourinho.