Paraules que fan vergonya

Potser el lector ja ho sap: el general xilèAugusto Pinochetno era un dictador, i el sistema de govern que va imposar a aquell país durant una colla d'anys no era una dictadura. Ho ha decidit el Consejo Nacional de Educación de Xile. I per afegir a la declaració més vergonya, resulta que absoldrePinochetdel pecat de dictador és una decisió «educativa».

Els fets que es van produir quan governavaPinochetno es pot dir que siguin gaire educatius: assassinats, persecucions, desaparició bàrbarament executada de ciutadans considerats poc addictes. Tots aquests crims han estat legalment demostrats. I ara resulta que al Consejo Nacional de Educación de Xile no li agrada que el llarg període de govern dePinochetsigui considerat de dictadura. ¿I què s'haurà de dir, doncs, en comptes de «dictadura militar», que és allò que realment era aquell exercici de poder? Els actuals parlamentaris de línia pinochetista han trobat una solució: res de dictadura militar. En els llibres d'història, els estudiants de bàsica es trobaran que a Xile hi va haver, simplement, un «règim militar». Jo penso que si hi ha, com sembla, militars democràtes, la seva protesta era obligada, perquè és inacceptable querègim militarsigui sinònim dedictadura. Perquè un govern militar pot ser democràtic. ¿O no?

Notícies relacionades

Comissió al crèdit de Sánchez

¿Bicicletes estàtiques?

¡Pobres paraules, com se n'ha abusat per desvirtuar un fet! El franquisme va imposar la definició «alzamiento nacional», quan la rebel·lió del 1936 contra la República no va ser l'impuls d'una nació, sinó només d'una part. Però ja comprenc que l'expressió més exacta,alzamiento parcialmente nacional, no hauria estat prou gloriosa. ¿I què passa amb els anomenatsexèrcits d'alliberament, que no es mobilitzen, en realitat, per salvar un país d'una opressió sinó que el seu propòsit -o el resultat final- és l'ocupació, el domini absolut i l'aniquilació del dret a la llibertat? ¡Com manipulem el llenguatge! Un assassinat no és, precisament, unajuste de cuentas, ni una estafa és unuso indebido, ni una corrupció compartida unarelación de intereses. Ja se sap, en certes dictadures els ciutadans assassinats pel poder consten com adesaparecidos.

A canvi del nom esborrat de les víctimes, el dictador d'UgandaIdi Amin(1925-2003) es va arribar a autodenominar -ho explica Sánchez Piñol- «president vitalici mariscal de camp, senyor de totes les bèsties de la Terra i peixos del mar, conquistador de l'Imperi Britànic a l'Àfrica en general (...) i rei d'Escòcia».