El cap de Creus, sense els francesos

Una pintoresca carretera rural uneix Portlligat amb l'imponent cap de Creus. Des del far es contempla un illot anomenat la Rata i, més poèticament, Massa d'Or (o d'Oros), perquè els primers rajos solars que rep cada matí la península Ibèrica fan que resplendeixin les seves nombroses plaquetes de mica.

Un cop s'arriba al punt de la carretera des d'on un camí condueix, cap avall, al paratge conegut com a Tudela, el visitant es troba amb una immensa pancarta que diu:Destrucció de les edificacions existents a l'antic recinte del Club Med. del T. M. de Cadaqués. Destrucció que, segons s'indica, estan executant conjuntament el Govern d'Espanya (Ministeri del Medi Ambient i Medi Rural i Marí) i la Secretaria del Mar de Catalunya. Una altra secció de la pancarta assenyala que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat està procedint a la restauració del lloc, enclavat dins del parc natural del cap. Així mateix, es notifica que no poden passar cotxes sense el permís corresponent.

Si el visitant, havent decidit inspeccionar a peu l'«antic recinte» del Club Méditérranée, aconsegueix aparcar el vehicle -tasca complicada perquè, per impedir-ho, s'han col·locat grans blocs de pedra al llarg de la carretera pròxima i s'ha de retrocedir o avançar diversos centenars de metres-, s'adonarà que ha valgut la pena. Perquè ha penetrat en elsanctasanctorumdel cap, almenys en opinió deSalvador Dalí.

Així ho expressa el pintor en la inscripció tallada en una de les escultures de ferro aixecades a l'espai colonitzat cada estiu, durant dècades, pels francesos. «La part compresa entre el Camell i l'Àguila que tu coneixes i estimes tant com jo és i ha de seguir sempre sent geologia pura, sense res que pogués falsificar-ho. Per mi és una qüestió de principis. Es tracta d'un lloc mitològic més fet per als déus que no pas per als homes, i s'ha de conservar tal qual».

La voluntat de qui va convertir el cap de Creus en epicentre del seu univers mental s'ha aconseguit. A Tudela treballen funcionaris amb l'objectiu d'arrencar les dents de lleó i altres plantes invasores importades pels estiuejants perembellirel racó. Tot plegat ha de ser motiu d'alegria i d'orgull.

A LA 'VIDA SECRETA'Dalíexplica que el cap de Creus és «exactament l'èpic lloc on els Pirineus arriben al mar en un grandiós deliri geològic». ¿I de lescreusque li van donar el nom? No ens en diu res, d'això. Abans, segons he sentit assegurar a Cadaqués, n'hi havia moltes per aquestes soledats escarpades, però mai m'ha dit ningú que les hagués vist amb els seus propis ulls. Un enigma més d'un dels paisatges més insòlits del planeta, onNarcís Monturiolva experimentar amb el primer submarí iAntoni Gaudíes va extasiar davant les contorsions cataclísmiques que després inspirarien aspectes dels seus sorprenents edificis modernistes.

Al llarg dels segles les pluges i els vents han treballat les roques del cap (micacita, quars, pegmatita) fins a arrencar-los formes al·lucinants. Aquí ni tan sols la persona més escèptica deixarà de veure aparicions, de percebre sobtades imatges inversemblants. Creus és un immens teatre natural d'il·lusions òptiques, i la contemplació des de jove de les seves metamorfosis va alimentar, i potser va originar, la tenaç obsessió daliniana amb elstrompe-l'oeils, els miratges i la imatge doble. Es considerava, va dir una vegada, l'«encarnació humana» de la proteica geologia del promontori.

Però hi ha més coses. Per a la seva segona pel·lícula, que s'acabaria titulantLa edad de oro, i mentre triomfavaUn perro andaluz a París,DalíiBuñuelvan decidir filmar a la platja de Tudela les seqüències dels arquebisbespodrits, els bandits i la fundació de Roma (la Roma feixista del 1930). I, en la no llunyana cala Prona, l'arribada dels mallorquins (militars, capellans, monges i altra gent d'ordre).Dalíva decidir no assistir-hi i es va escapar a Torremolinos ambGala,potser per no haver d'enfrontar-se amb el seu pare, fora de si quan es va assabentar que el seu díscol fill acabava de comprar una cabanya de pescadors a Portlligat: la cabanya que després s'aniria convertint en l'esperpèntic laberint avui mundialment famós.

La filmació al cap de Creus va trastornar Cadaqués aquell abril del 1930. Segons relatava poc desprésSol Ixent, la petita revista de la localitat, el poble s'havia convertit breument en Hollywood. ¡Quines coses! ¡Enriquet de la Maula,l'aviFirmo, Mario Colli algun altre fent d'arquebisbes per la platja de Tudela! ¡Manel de la Maulacom a capellà! ¡La filla d'Enriquet,tota una monja! ¡És que niJohn Gilbert, niLon Chaney, ni elsBarrymore,niMary Pickford estaven a l'altura dels histrions locals!

Notícies relacionades

Els fills de Sánchez

Sánchez no aixeca el cap

Actualment amb prou feines en queda cap record a Cadaqués d'aquella gesta tan entranyable. PeròLa edad de orol'ha immortalitzat... així com aquell fabulós escenari rocós, avui tan feliçment rescatat.

Escriptor.