La grandesa d'Eulàlia Lluch

AdmiravaErnest

Lluch i vaig plorar el seu assassinat a mans d'ETA. Recordo perfectament el moment. Una trucada de telèfon al camerino deCrónicas marcianas em va enfonsar, i entre sanglots l'hi vaig explicar aXavier Sardà.Ell va canviar el programa quan faltava menys de mitja hora per començar, per parlar de l'Ernesti dels seus assassins. Buscàvem reaccions, compartir sentiments, unir-nos enfront de la irracionalitat del terror.

El comunicat d'ETA de dijous passat em va alegrar, però no em va emocionar. Però els ulls sí que se'm van entelar l'endemà, quan, fent el programa de ràdio des de Bilbao, vam entrevistarEulàlia Lluch, una de les filles de l'Ernest.Estava contenta, gairebé no havia dormit i tot i aquest dolor inimaginable que deu portar amb ella tots els dies, les seves paraules van ser d'una grandesa infinita. «Les víctimes no hem d'intervenir en el procés, perquè no podem ser objectives».

Notícies relacionades

A la mateixa trinxera

L’opa esgota els terminis

No fa falta dir que totes les víctimes no opinen igual que l'Eulàlia. Quan t'han destrossat la vida, ¿com es pot evitar que aparegui allò que diu que «a l'enemic, ni aigua» o l'intent de transferir a l'altre part del dolor que suportes aplicant tot el pes de la llei sense discussió? I més quan el comunicat no mostrava penediment per tantes morts injustes.

L'amplitud de mires d'Eulàlia Lluch em sembla envejable. Volem que ETA deixi d'existir, que no trobi raons ni coartades en el seu món. I això està passant. La pressió policial i la unitat política han estat clau perquè des de la ideologia des d'on penjava ETA s'hagi canviat l'estratègia. ETA no ha guanyat, però moltes associacions de víctimes creuen que elles tampoc. Només empassant saliva i pensant en una o dues generacions més enllà ens anirem desempallegant del dolor del cor. Amb unitat. Amb sentit comú. Sense impunitat, però amb generositat, i, ja sé que és molt demanar, però si a més tenim una mica de la grandesa delsLluch tot ens anirà millor en la vida. Amb tot el dolor al cor, se li ha de donar pas a la raó. I no serà fàcil.