Els 'abans' i 'després' de Crist

La cadena britànica BBC sempre ha tingut crèdit informatiu. A més d'això, ha tingut imaginació. No sé si gaire gent recorda la idea que va tenir durant l'última gran guerra, la mundial. Volia que la seva veu arribés als adversaris, als alemanys, donant una informació bèl·lica que els desanimés. I algú va tenir la iniciativa de començar les notícies que donava als alemanys amb un senyal sonor, amb una sintonia.

En principi, això no era cap novetat, les sintonies musicals són significatives. Sentim una determinada musiqueta a la ràdio o a la televisió i de seguida la identifiquem amb un producte publicitari. N'hi ha hagut de molt populars, senzilles i eficaces.La sintonia del programa de la BBC dirigida als alemanys estava formada, només, per quatre notes musicals. Però aquestes quatre notes corresponien, precisament, a un molt conegut inici d'una simfonia de Beethoven.

És a dir, els britànics s'adreçaven als alemanys amb unes notes que els adversaris coneixien perfectament i, sobretot, les consideraven com a pròpies. Era potser una manera de dir-los: ja ens hem apoderat del vostre Beethoven, i no som nosaltres, sinó el vostre Beethoven qui us diu que teniu la guerra perduda. Sempre m'ha semblat una iniciativa molt subtil i molt intencionada. Apoderar-se d'un símbol estimat per l'enemic.

Notícies relacionades

L’art de perdre

Només un minut

Ara la BBC ha tingut una altra idea: no fer servir més la fórmula dC (després de Crist). I tampoc aC (abans de Crist). I no l'ha suprimit perquè el Papa de Roma hi hagi posat cap objecció. De fet, dir que Shakespeare havia nascut el segle XVI després de Crist era una manera usual i purament informativa de datar el naixement d'una persona. La BBC ha justificat la supressió perquè la referència podia ofendre altres religions. És cert que per a altres cultures aquell naixement no és punt de referència, i els calendaris es regeixen per altres normes. Quan vaig ser al Nepal, jo tenia uns quaranta anys, i vaig descobrir que segons els nepalesos jo complia aquells dies el meu centenari.

El punt inicial d'un calendari sempre és arbitrari. La megalomania franquista va inventar, a partir de la victòria guerrera, el primer Año Triunfal, el segon, i em sembla que l'invent es va acabar amb el tercer. Comptar pel anys després de Crist és una convenció com una altra. Ara, si és cert que serà substituïda per l'expressió era comuna, em sembla, i ja em perdonaran, una bestiesa. I jo em pregunto: ¿Comuna per a qui?