Albert Meseguer
Albert Meseguer: "Amb 8 mesos, el meu fill havia fet la travessia atlàntica"
Un diola de pell blanca. Aquest navegant català viu la meitat de l'any en una remota illa del Senegal.
Amb 8 mesos, el meu fill havia fet la travessia atlàntica.
Amb tot just 100 habitants, Ehidj és una de les illetes que emergeixen al llarg de la desembocadura del riu Casamance (al sud-oest del Senegal). Allà la majoria de desplaçaments es fan en piragua i només una carretera travessa la regió. Des de fa set anys, l'Albert passa la meitat de l'any, de novembre a abril, en aquest paradís que encara no apareix a les guies turístiques.
-¿Com va anar a parar a un lloc tan aïllat?
-La gent que navega acostuma a sortir de les Canàries per anar cap al Carib, però nosaltres vam canviar la ruta i vam anar més al sud. Volíem investigar l'Àfrica negra.
-¿Nosaltres?
-Aquell viatge el vam iniciar la meva companya Marta i jo a bord de l'Aitana, un veler de vuit metres. Fa cinc anys va néixer el nostre fill, Nin, que sempre ha estat amb nos-altres. Als vuit mesos ja havia fet una travessia atlàntica.
-¿Com es porta això d'estar enmig de l'oceà amb un bebè?
-Doncs molt bé, perquè estava enganxat al pit de la mare i li agradava molt sortir a mirar un horitzó on no hi havia res i respirar l'aire fresc.
-Ja però, quan va començar a caminar...
-Va aprendre a agafar-se quan era a coberta i podia anar per tot arreu sense problemes. Per a ell va ser molt natural, el vaixell era el seu hàbitat.
-Està creixent entre dos mons.
-Ha passat la meitat de la seva vida a Ehidj i parla molt bé el francès i el diola, que és la llengua local d'allà. Però ara ens estem plantejant quedar-nos a Barcelona tot l'any perquè s'eduqui aquí, amb la gent i els valors d'aquí. Quan sigui gran ja triarà ell on vol estar.
-¿Què els va agradar tant d'Ehidj?
-Normalment no ens quedàvem més d'un mes als ports on recalàvem, però allà hi vam trobar una gent molt oberta, que ens van adoptar com si fóssim fills seus. Els diola són una cultura superespecial i tant a nivell intel·lectual com d'actitud davant la vida són pròxims a nosaltres. Si no em miro al mirall, m'oblido que tenim un color de pell diferent. El principal patrimoni que té l'Àfrica és la seva gent, i ells són els nostres amics, són part de la nostra família.
-¿A què es dediquen vostès allà?
-Des del primer dia, fem les mateixes tasques que ells, sense cap distinció de res.
-¿Tasques com ara què?
-Casamance és una regió molt rica en tota mena de peix, amb un petit ham, en deu minuts, en pots tenir per a 10 persones, i també tenen arrossars. Nosaltres pescàvem, ajudàvem als camps d'arròs i teníem la nostra parcel·la d'hort.
-¿I on viuen? ¿Al vaixell?
-El vaixell és la nostra base, però a vegades anem a cases d'una altra gent. No cal tenir casa pròpia. Tot es fa en comunitat i de manera més natural. Les coses no es programen tant: sempre que vulgui em puc quedar a dormir a casa d'un o altre, tant si és per fer la migdiada com per quedar-m'hi tres mesos. Allà els terrenys són lliures i no existeix la propietat privada. Tot és de tothom, per això mai hem volgut tenir una casa o construir-nos-en una de pròpia.
-Realment, és un paradís.
-Tot és assembleari, qualsevol conflicte es debat en l'assemblea, que està dirigida pelchef du village. És un home savi que també té poders xamànics i a qui pots recórrer quan estàs preocupat o angoixat per alguna cosa.
-¿I a vostès els deixen participar en l'assemblea?
-Des del moment en què ets allà tens veu i vot. Si algú vol construir-se una casa, per exemple, es comenta a la comunitat i li cedeixen un terreny i tots s'organitzen per ajudar-lo.
-¿Vol dir que s'adaptaran a viure tot l'any aquí?
-És clar, som d'aquí, però haurem de buscar coses engrescadores, coses que facin que ser aquí tingui sentit i no només treballar i descansar el cap de setmana, treballar i descansar el cap de setmana...
-¿Coses com ara què?
-Petits projectes, des d'arreglar una bicicleta fins a sortir amb la furgoneta a la muntanya; són coses senzilles però que també ens omplen.
Notícies relacionades-¿I aquí on viuran?
-A la Barceloneta, en un pis al costat del mar.
