Sexe a Ciutat Vella

La sòrdida transformació que pateix de nit el carrer de Petritxol a causa de la prostitució és el resultat directe de tots els esforços que es fan per sanejar la vida nocturna de la Rambla i de la prohibició d'instal·lar hostals amb habitacions per hores a Ciutat Vella. En els dos casos es tracta de mesures assenyades, que s'adeqüen a les circumstàncies del barri, però amb resultats sovint perversos perquè el gran desafiament no és aconseguir el final de la prostitució d'un dia per l'altre, sinó regular-la de la manera menys pertorbadora i més segura possible per als que l'exerceixen

-homes i dones- i per a la resta dels ciutadans. Posar pegats al control de la prostitució mitjançant accions localitzades i estratègies de pressió policial pot donar resultat en un moment determinat -el final del comerç carnal sota els porxos de la Boqueria-, però és dubtós que serveixi per a gaire cosa més.

En aquest problema urbà inacabable és més útil ser realista que perdre's en profundes digressions socials i legals. Ningú amb dos dits de front pot defensar la prostitució, però la ciutat necessita que els gestors de la vida quotidiana regulin el seu exercici amb la idea que s'ha de garantir la seguretat personal i sanitària dels que l'exerceixen i, és obvi, el dret de la majoria a no sentir-se agredida per escenes de sexualitat desordenada enmig del carrer. I si algunes disposicions del passat són causa de mals presents, s'han de corregir o millorar.