La roda
Menjar i beure en català
Arribo a Madrid i, ja amb el primer cafè, el cambrer em pregunta l'origen. Deu haver estat el meu acurat«buenos días».Les vocals massa obertes: un català. Confirmada la seva sospita, exclama: «¡Van forts per la seva terra, eh!». No sé si es refereix als vols en helicòpter del conseller Puig,al comportament dels nostres indignats o a la crida al patriotisme gastronòmic. «En todas partes cuecen habas»,li contesto en un creuament de pensament polític culinari. Però el cambrer es refereix als anomenats trets d'identitat: «Jo em pensava que vostès, amb el seny, s'indignaven menys, que eren de pactes, de negociar… NiEsperanzala fa més grossa».
¿Hi ha una manera de manifestar-se, viure i menjar lligada a la catalanitat?, em pregunto mentre ataco el tercer xurro. Prometo no esmorzar més xurros que els de la capital, sense l'excessiu sucre que hi posen a Barcelona, mentre m'acomiado del cambrer, que és argentí. «Que bona la carn del seu país», li deixo anar davant la seva cara estupefacta. «Jo sóc vegetarià», exclama absolutament aliè a la importància de l'origen de la vedella. Començo la meva llista de menjars preferits: ellechazode Segòvia; el vi negre del Priorat; el blanc de Ribeiro; els percebes del nord… Una llista interminable en la qual apareixen també diversos formatges francesos. Hi surt un poti-poti tan català com els indignats, que són ben nostres per més queCarod-Roviras'entossudeixi a enviar «al seu país» els acampats que insulten o escriuen pancartes en castellà.
Notícies relacionadesLa Generalitat ha demanat disculpes per l'absurd patriotisme gastronòmic i tampoc optarà, em
sembla, per desterrar els nostres joves bilingües. Res de menys propi d'aquest país de fabricants i botiguers, poblat per fenicis capaços de comprar i vendre tot el que se'ls posi al davant i en l'idioma que calgui, que proposar que el comerç passi el forrellat. ¿Des de quan necessitem recomanarnobeure ono menjar alguna cosa? Recomanem els nostres productes alimentaris, que són excel·lents, i tastem els dels altres. Catalunya, que acumula el 25% de les exportacions espanyoles, fa segles que ho fa.
