Un cap de cavall en el 20N

Eduardo Parra / Europa Press

De la desvergonyida sentència del Suprem en contra del fiscal general hi ha molts fils fascinants per estirar. Per exemple, que es condemni algú sense una sola prova, un delicte conegut amb el nom de prevaricació. Per exemple, que una filtració no provada sigui més greu per a la turba mediàtica de la dreta madrilenya que una trama que s’enriquia amb el sobrepreu de mascaretes en plena pandèmia: igual que va passar amb la caiguda de Pablo Casado, és la segona vegada que agafen in fraganti l’entorn d’Ayuso involucrat amb el tràfic de mascaretes en el pitjor moment de la història moderna d’Espanya, i resulta que, en comptes de focalitzar sobre la lluna, piquem l’ham i parlem del dit que l’assenyala. Per exemple, que tant l’esquerra, víctima ara del Suprem, com l’independentisme, víctima llavors de Marchena i companyia, hagin perdut una altra oportunitat d’entendre que les seves batalles contra la dreta tenen molts més punts en comú dels que estan disposats a admetre. No obstant, d’aquesta sentència colpista que només té per objectiu el mateix de sempre, és a dir, enderrocar el legítim i democràtic Govern d’esquerres, hi ha un aspecte aparentment innocu que potser és el més transcendent d’aquest assumpte truculent. És l’assenyaladíssima data. Havent-hi 364 dies més en el calendari, l’exèrcit de togats ha escollit precisament el 20N, i no un qualsevol, sinó el que representava el 50è aniversari de la mort del dictador. Totes les màfies, també aquesta, basen el seu poder en els missatges simbòlics.

La sentència contra García Ortiz, mig segle després exacte de la mort del dictador, és l’equivalent espanyol del cap de cavall que la màfia siciliana diposita a la porta on viuen els seus futurs assassinats. La macabra elecció del calendari contenia aquesta vegada tres missatges molt potents. El primer, el més obvi: nosaltres parlem quan i com ens dona la gana. El segon, el més polític: a vosaltres, Govern d’esquerres, us boicotegem el dia en què anàveu a reivindicar la democràcia i humiliar el franquisme. I el tercer, el més sinistre: Franco va morir, però el franquisme es manté, i aquesta sentència és un recordatori que hi ha poders que no podreu canviar mai. García Ortiz, per tant, no és el subjecte d’aquesta història, sinó una altra víctima més, un mer instrument per recordar-nos a tots quines són les regles del joc. Algú ha dit que el Suprem ha evidenciat que la presidenta madrilenya és intocable. És molt més que això: Ayuso és només la portaveu, la cara visible, d’aquest fenomenal entramat d’interessos ideològics, polítics, judicials, mediàtics i econòmics. El 20N la dreta salvatge va deixar al portal de l’esquerra minvant el seu últim avís. El cap rodant del fiscal general és l’avantsala del que pot passar si es consuma l’aliança, ja convenientment blanquejada, del PP amb el feixisme de Vox. Una de les dues Espanyes, deia Machado, t’ha de gelar el cor. Per parar-li els peus, no queda ja cap altra recepta que no sigui el manual de resistència.

Temes:

Govern Espanyol Vox

Inicia sessió 0 Comentaris