Dues mirades

1
Es llegeix en minuts

A viso d'entrada: aquest article no l'hauria de cobrar. Hauria de cedir els guanys que em pertoquen als companys d'acampadabcn, perquè són ells qui l'escriuran. Les cometes són seves i seu és el discurs, i seves, per descomptat, les faltes d'ortografia. Anem per parts. La Comissió de Comunicació de l'Acampada publica el dia 15 de juny un comunicat on es parla d'una «desobediència activa no violenta, pacífica però determinada», que deu voler dir resolutiva i definida. Aquest és l'argument per distanciar-se dels violents, quatre provocadors. «Durant el bloqueig», continua el comunicat, «s'ha viscut molta tensió, continguda de forma intel·ligent i serena per les milers de persones participants (...) Tots i totes els diputats i les diputades han sortit il·lesos gràcies a l'acció dels i les manifestants». Sensacional. ElGranmano ho hauria escrit millor. Visca l'autobombo. La llàstima és que no és cert. No van ser quatre provocadors, encara que n'hi hagués. En la convocatòria de la Ciutadella es parlava dSSRq«un cordó humà per tal d'impedir l'entrada dels parlamentaris», la qual cosa, es miri com es miri, és, en el seu origen, un acte violent i antidemocràtic. Però n'hi ha més. ¿Saben com en diuen de les agressions als diputats? «Mesures d'acció ciutadana, accions minoritàries que s'han sortit del guió, fora d'allò que s'havia acordat». Bravo i bravo, nois. I noies, és clar.