Gent corrent
Joan Canyelles: "Sempre escolto música, fins i tot quan estic dormint"
Punxadiscos precoç. Amb només 15 anys, és un dels 'dj' més joves que actuen al festival Sónar.
«Sempre escolto música, fins i tot quan estic dormint»_MEDIA_1 /
El que punxa aquest alumne de quart d'ESO és una descàrrega directa des del taller de discjòquei de l'Institut Secretari Coloma al Sónar. El Joan és un dels Pioneer DJ Kids que actuen diumenge al festival.
-Tens 15 anys i la gent ja balla al so que toques.
-Disfruto punxant i, si la gent s'ho passa bé, disfruto doble, triple, infinit. La meva màxima satisfacció és veure que faig feliços els altres. M'agrada que la música, fins i tot la més rara, provoqui als altres el mateix sentiment que em provoca a mi.
-¿Què et posa la pell de gallina?
-Tot l'indie dance. Vaig començar amb Daft Punk i buscant sons similars vaig arribar a Boys Noize, Para One, Tacteel... Boys Noize té cançons amb instruments moltpicats, en una sembla que a la trompeta l'hagi aixafat un camió. Respecto tots els estils i al meu iPod hi ha de tot, però m'agraden aquest tipus de sorolls.
-Sorolls dius, ni tan sols sons.
-Ja m'he acostumat que la gent em digui: «¿Què fas escoltant aquests sorolls?». Tenen melodia i notes, però estan tan modificades que sonen com el death metal de la música electrònica.
-¿Segur que punxes al SonarKids i no en sessió de matinada?
-La música que fem és molt forta, però jo veig que els nens i els joves hi disfruten. Tinc la teoria que a la gent no li agrada veure nens fent coses perquè es veuen ridiculitzats: «Si un nen ho pot fer, jo també», pensen. Espero que diumenge s'oblidin de l'edat i només pensin en la música.
-¿Com et vas iniciar en això?
-Des dels 7 anys tenia a l'ordinador el Virtual dj, un programa que té tothom per fer festes. Llavors encara escoltava la música del Club Super 3 i allò em va semblar molt complicat. Ara utilitzo un equip professional que permet fer coses molt bèsties.
-¿És el teu primer Sónar?
-Sí, amb Pioneer DJ Kids ho vam intentar l'any passat, però havien tancat la inscripció. Sort, perquè si no aquest any no hi seríem.
-¿Tan malament ho fèieu?
-Bastant malament, comparat amb ara. El vídeo de la primera sessió que vaig fer és com per suïcidar-se.
-De pànic escènic no en deus tenir, suposo.
-M'agrada que la gent vegi que ho estic fent jo. Suposo que és perquè vinc d'una família d'artistes. Els meus pares són els titellaries de la companyia Rocamora Teatre. Quan era petit anàvem de gira en lafurgoi a vegades m'escapava i sortia a l'escenari a recollir material davant del públic. De vergonya no me'n feia, al revés, m'agradava.
-¿A casa teva s'escoltava música electrònica?
-No, jazz i rock. Vaig estar escoltant els vinils dels meus pares a veure què tenien i el que més s'hi acosta és el grup The Art of Noise.
-El Sónar és la meca d'un dj. Si als 15 anys ja hi ets…
-Això em fa por, no caure en picat. És una etapa més i ja veurem com baixem del núvol. Potser sortirà fatal i ningú ens agafa més.
-¿Punxar té futur?
-Quan escolto David Guetta, que és el número dos delsdj, i veig que els Pioneer DJ Kids ho fem igual de bé, em plantejo fer-ho professionalment. Quan parlo de serdj, els meus pares em diuen que em busqui també un altre camí, per això estudiaré enginyeria de so. Si no acabo treballant com adj, sempre podrà ser el meuhobby.
-¿Alguna vegada estàs en silenci?
-Escolto música sempre, fins i tot quan estic dormint. Podria fer la banda sonora de la meva vida, perquè tots els moments tenen una música.
-¿Amb què et lleves al matí?
-Amb Boys Noize, que et desperta de cop. I quan camino cap a l'institut m'agrada posar-me música que podria ser la banda sonora d'una pel·lícula de terror.
-L'electrònica és sinònim de festa, però la cosa no està precisament per a festes.
-Jo també estic indignat i, encara que la música en si mateixa ja transmet alguna cosa, m'agradaria que l'electrònica també tingués un missatge de crítica social, com l'ska i el rap. Potser s'hauria de crear un nou estil per a aquesta època.
Notícies relacionades-¿Què és el que t'indigna?
-La situació que vivim, la democràcia que tenim. Hi ha adults que pensen que com que tenim 15 anys no hi pintem res, que no tenim opinió, però a nosaltres també ens afecten les coses, no és fàcil tirar endavant quan tothom t'està dient que no hi ha futur.
