Un Sónar sud-africà

Fins i tot més que en anys previs,el Sónar es mostra el 2011 com un autèntic mapamundi de l'electrònica. I un dels punts calents és Sud-àfrica, d'on arriben almenys dues de les apostes més esperades (Die Antwoord, el col·lectiu Shangaan Electro) i un productor i discjòquei del qual se'n diuen meravelles (Jullian Gomes).

Die Antwoord (divendres, 17, SonarPub, 3.15 hores) és un impossible duo del que ells anomenen zef-rap, o rap rústec, en el que encara no se sap bé si es tracta d'una proposta honesta o una espècie de broma conceptual. Sigui com sigui, són impactants. Ninja (el de la dentadura daurada) i Yo-Landi (la que va estar a punt de ser Lisbeth Salander en l'adaptació de Fincher d'Els homes que no estimaven les dones) formen una parella d'imatge imponent, entre la banda de presó d'alta seguretat, el gangsta rap i la cultura pop en la seva esplendor més rutilant (són fans de Bob Esponja).

Però la seva imatge no hauria de treure importància a una música que de rústega, en realitat, no en té tant: es mou amb perícia i creativitat entre el hip-hop marcial d'uns Wu-Tang Clan, la músicaravei aquelles bases reduïdes a l'essència que tan famosos van fer The Neptunes. I a l'equació s'hi podrien sumar The Prodigy, Scooter i Clipse. El seuFish pasteva ser un dels temes del 2010. I si el seu debut en format àlbum -$O$- és un acudit, és un que té gràcia encara que el sentis mil vegades. En directe, segons sembla, donen la talla, es porten bé.

Esperem que el duo estigui d'humor a Sónar. Fa poc va viure una tragèdia: la mort del seu col·laborador Leon Botha, àlies DJ $olarize, amb 26 anys acabats de fer. Botha era un supervivent: la persona més adulta amb progèria -una síndrome que accelera la vellesa, limita l'estatura i deforma trets- de la qual es tenia notícia en el món.

Una altra de les visites esperades per a aquesta edició del festival és la de Shangaan Electro (dissabte, 18, SonarVillage, 19.15 hores), un col·lectiu que fusiona sons tradicionals de l'ètnia tsonga shangaan amb teclats barats; i sempre a una velocitat vertiginosa (sempre per sobre dels 180bpm). Música per posar a prova els esquelets dels ballarins d'una escena que, en les seves lletres, i segons Honest Jon's, el segell discogràfic que va treure el recopilatori que va provocar la febre, expliquen «culebrons africans, lligats a assumptes domèstics i una enyorança d'una vida més lenta». Això últim, és clar, no ho diria ningú.

Ballarins emmascarats

Notícies relacionades

Joan Canyelles: "Sempre escolto música, fins i tot quan estic dormint"

‘Separación’, amb 27, arrasa en les nominacions als Emmy

Al Sónar hi vénen les estrelles d'aquesta recopilació: el productor i vocalista Nozinja, juntament amb DJ Spoko i uns ballarins emmascarats d'estrany poder icònic. Segons Lloyd Gedye, del diari sud-africà Mail & Guardian,«fan que, en comparació, Die Antwoord semblin tímids pel que fa al tema del vestuari». En altres paraules: arriba espectacle. Un d'aquells clàssics i exòtics moments del Sónar que quedaran integrats en la memòria col·lectiva.

Completant l'oferta sud-africana del Sónar-2011 ens trobem amb Jullian Gomes (dijous, 16, SonarDôme, 20.45 hores), discjòquei i productor house de creixent importància en l'escena de ball del país. Originari de Pretòria, ha deixat la seva marca tant en segells locals (House Afrika, Multi-Racial) com internacionals (Realtone, Atjazz). El seu so és sensual i matisat; eficaç a la pista però també seductor en la intimitat dels auriculars. En el seu currículum surten treballs mà a mà amb Marco Passarani i Robin Hannibal, i ha gravat amb el seu cosí Michael Gomes com G.Family. És a dir, sap treballar en equip. Gran noi.