Sí que serveix per a alguna cosa

Sí que va servir per a alguna cosa la Marxa de la Sal deGandhiel 1930. Van empresonar 60.000 indis que van desafiar el monopoli britànic de la sal, però finalment l'imperi va haver de recular. Sí que va servir d'alguna cosa la marxa sobre Washington deMartin Luther King el 1963 demanant feina, justícia i pau. Es va aconseguir canviar les lleis del país més poderós del món.

Sí que van servir d'alguna cosa les concentracions a favor de l'amnistia durant la transició a Catalunya. I també van servir les manifestacions massives contra l'absurda guerra de l'Iraq el 2003. Les mobilitzacions populars, les manifestacions, les acampades, els encadenaments, les marxes, les cassolades, la recollida de firmes, les mans pintades de blanc i qualsevol acte reivindicatiu no violent sempre sembren futur. Aquestes accions no són el súmmum de l'eficàcia (al costat d'una pistola o d'un decret llei), però, no obstant, el valor que tenen és més sòlid i durador. Potser no canvien les coses de manera immediata, però inicien la metamorfosi.

Notícies relacionades

Comissió al crèdit de Sánchez

¿Bicicletes estàtiques?

Les acampades de tantes ciutats espanyoles serveixen per demostrar que és possible una revolució divertida i sense amo. Ofereixen l'esperança que és possible canviar les coses sense entrar en la política encotillada dels partits. Expliciten que per exercir de ciutadà participatiu no cal tenir carnet de res. Ni tan sols és necessari ni útil anar a votar. Els moviments tenen més força que les escleròtiques estructures socials que trontollen. Les acampades s'acabaran tard o d'hora, però ja hauran transformat com a mínim les consciències dels seus protagonistes, i per sempre. Ja no es conformaran mai més amb aquesta democràcia imperfecta. Serveixen per obrir els ulls i prendre consciència de la presa de pèl en què vivim.

Dormir una nit al terra de la teva ciutat, mirant les estrelles i compartint una idea i un bocata, serveix per a molt. Ja no et podrà tapar els ulls ningú mai més.