No hi ha dos lladres iguals

Serà el jurat qui decidirà sobre el cas de la residència de la famíliaTous,dins de la qual van penetrar de nit dos desconeguts, un dels quals va ser mort pel gendre del propietari amb un tret de pistola. Més enllà de l'actuació de qui va disparar, llegeixo que s'ha sabut que els dos desconeguts pertanyien a una banda d'assaltadors, segons els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil. I que a un d'ells, 15 dies abans, li havien trobat al cotxe palanques, serres, destrals... o sigui allò que tots portem al cotxe, ¿oi? Les cases de grans urbanitzacions, més o menys aïllades, sempre són una temptació per veure què hi ha a dins. Una curiositat irresistible per als que pateixen la síndrome de ficar-se on no els demanen. N'hi ha que, exercint de lladres, si veuen una casa buida, acostumen a aprofitar els caps de setmana, i ho entenc, perquè sé per experiència que treballar -en el meu cas, escriure- durant el cap de setmana té l'avantatge que poca gent et telefona i et distreu de la feina. Però els lladres que no volen fer mal a ningú, i que d'altra banda tampoc volen arriscar-se a rebre, prefereixen entrar a les cases on no hi ha ningú els dies de cada dia.

Conec el cas -no me l'invento- del robatori que va patir la casa d'una urbanització. En certa manera va ser un robatori pràcticament frustrat, perquè a la casa no hi havia res que tingués un valor estimable, però el més interessant és la conducta dels intrusos.

Els propietaris de la casa hi van arribar, com sempre, un divendres al vespre, i es van trobar amb una gran sorpresa: no tan sols hi havia entrat algú sinó que durant un parell de dies hi havien viscut, segons els indicis, dues persones.

Notícies relacionades

A la mateixa trinxera

L’opa esgota els terminis

A la casa, ja ho he dit, no hi havia objectes de gran valor, i tampoc diners. Els lladres es van endur tan poca cosa -si és que en van agafar res- que els amos només van poder descobrir que la casa havia tingut visites perquè, a l'armari corresponent, dues ampolles de vi havien estat buidades, i d'una de conyac només en quedava la meitat. I el fet realment extraordinari era aquest: els lladres hi havien passat la nit. I no només això. Havien tret els llençols de dos llits, que estaven fets, i els van substituir per uns altres que van treure d'un armari. Lloable amor a la netedat i la higiene.

Només hauria faltat que els lladres hi haguessin deixat una nota: «Perdonin les molèsties. I els felicito pel bon gust: el vi era un Coto de Imaz de molt bona collita».