El nou boc expiatori

Quan dues oques estan a punt de barallar-se, la majoria de vegades no ho acaben de fer perquè desvien la seva agressivitat cap a un altre objecte o animal que estigui a prop, tot evitant així les fatals conseqüències que podria tenir un conflicte directe entre elles. Aquesta reacció, més humana del que sembla, va estudiar-laKonrad Lorenz, precursor de l'etologia, que es va passar la vida observant i analitzant el comportament dels animals i de les oques en particular. De la humanitat de les oques o de l'animalitat dels homes en podria dir moltRenè Girard,un altre estudiós i gran pensador, autor del llibreEl chivo expiatorio, on reflexiona sobre l'origen i les arrels de la violència humana. SegonsGirard,la nostra tendència, pel que sembla inevitable, de barallar-nos els uns amb els altres necessita aquest mecanisme d'escapament per tal de desactivar la nostra capacitat d'autodestrucció. El boc expiatori és un mite fonamental de la nostra cultura i una realitat històrica, des de l'Èdip expulsat de Tebes com a culpable d'una epidèmia, fins als jueus perseguits a l'edat mitjana responsables d'haver escampat la pesta, passant per la màxima figu­ra del cristianisme, Jesús, que va ser crucificat carregant amb les culpes de tots nosaltres. Tots els casos tenen una característica comuna, la seva innocència. Tots són innocents, i és justament aquesta manca de culpabilitat la que carrega de força expiatòria i dóna caràcter sagrat a aquestes víctimes circumstancials.

La innocència d'aquells perso-natges mítics i històrics és la mateixa que la d'aquests immigrants que segons el PP són els responsables de la reintroducció al nostre país de malalties eradicades fa anys. És una acusació greu, tan falsa com injusta, que lamentablement farà forat perquè la seva base és profunda i antiga. Com profundes i antigues són les arrels de l'odi i la violència. Segurament això els farà guanyar alguns vots. Per això el PP i PXC diuen el que diuen. Jo, com molts, també tinc dubtes sobre el sistema que tenim i, per tant, no tenia gens clar el que havia de fer demà. Ara no en tinc cap dubte. ¡I tant que aniré a votar!