Dues mirades
Simplement viure
Al mar suren tot de cadàvers. Homes. Dones. També nens. Morts que van somiar viure. Simplement viure. No agonitzar en un cos perseguit, amenaçat, afamat, que pareixi fills que se'ls morin als braços.
Des de fa unes setmanes, a les costes de Líbia s'amunteguen milers de refugiats eritreus, etíops i somalis. Amb l'única possessió de la vida decideixen posar-la en joc per arribar a les costes europees. I estan perdent la partida. Fa un parell de setmanes va desaparèixer una barcassa amb més de 350 desesperats. L'oenagé Every One Group va avisar les autoritats perquè hi enviessin patrulles i va sol·licitar la intervenció de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. Però la indiferència va ser l'única resposta. El mar ha començat a escopir els seus cadàvers. Cinc cossos cosits a trets han aparegut a les costes líbies. Algú els va matar al Mediterrani. Aquesta setmana, de nou, més de 200 persones han mort abans d'aconseguir ser rescatades.
En el silenci d'aquest gèlid sepulcre líquid es fonen les pors. La por dels que volen arribar a les nostres costes i la por dels que temen arribar-hi. Però la por no pot fer naufragar la consciència. Aquestes morts es podrien haver evitat, frenant la seva sortida o acudint a temps i amb més mitjans al seu rescat. Més enllà de les polítiques d'immigració, el dret a la vida, simplement la vida, ha de prevaler.
