DEFENSORA DE LA IGUALTAT
La cancellera i totes les altres
No són només paraules. Si els alemanys es refereixen a Angela Merkel com a cancellera, ¿per què aquí l'hem d'anomenar canceller? Els mitjans de comunicació en discrepen i avancen les acadèmies.
Les franceses no es van poder inscriure a les llistes electorals per practicar l'anomenat sufragi universal el 1848 perquè els van dir que l'article preceptiu deia: «Són electors tots els francesos» i els que els van negar la inscripció van interpretar que aquest article es referia «a tots els homes que tenien la ciutadania francesa». Amb aquesta cita històricaEulàlia Lledó Cunill, doctora en Filologia Romànica, ironitza sobre l'ús a conveniència del genèric masculí. Aquest és, sens dubte, un dels cavalls de batalla dels partidaris de canviar l'ús de les paraules com la manera d'adequar el llenguatge a la realitat i fer visibles les dones en aquest codi per comunicar-nos i comunicar la societat a què aspirem.
TAMBÉ amb un fet vinculat a les urnes, la lectoraMerche Martínezcritica la utilització del terme home, en l'accepció «ésser animat racional, home o dona» que consigna el diccionari de la Real Academia. Al titular publicat en aquest diari:Un home, dos vots, la lectora replica el següent: «El vot de la dona té exactament el mateix valor que el de l'home». Home és el genèric més rebutjat.
Els mitjans de comunicació, on es dirimeixen guerres públiques i privades, viuen de les paraules i aquestes exhibeixen amb transparència el pensament i el sentiment. ¿Hauria, doncs, el llibre d'estil, en aquest cas d'EL PERIÓDICO, fomentar alternatives a termes com home o redefinir l'ús dels genèrics masculins? ResponJoan Busquet, coordinador del llibre d'estil en castellà: «L'expressió citada per la lectora no exclou les dones. No hi ha connexió entre el gènere gramatical i el sexe i, encara molt menys, entre el gènere i el sexisme. Però es poden utilitzar algunes formes ambivalents com persones en lloc d'homes».Lledóadverteix contra l'hàbit d'explicar el gènere «com un mer accident gramatical que no té cap mena de repercussió en la representació de dones i homes en el llenguatge». La llengua no obliga a utilitzar el termehome. El seu ús, en tot cas, s'acomoda al costum d'una societat masculina en l'àmbit públic. La llengua no subordina les dones sinó que serveix d'instrument per mostrar aquesta subordinació.
La veritat és que els diccionaris deixen de ser un punt de referència per als mitjans de comunicació, que van al capdavant pel que fa a l'ús del llenguatge.Juezaés, doblegant-se a la tradició de la llengua, «dona que exerceix el càrrec de jutge o dona del jutge». En canvi, el seu ús apropiat és acceptat al diari.
El carrer és un altre front. Els pàrvuls parlen de «nens i nenes». Els polítics, de «catalanes i catalans». ¿És permeable el nostre llibre d'estil? «Prohibeix expressament qualsevol discriminació. El que no pot fer, en nom de la igualtat, és acceptar formes dobles perquè són antinaturals i perquè té en compte, com la majoria de mitjans, el principi d'economia expressiva», assenyalaBusquet. Una economia que se'n va en orris quan als mitjans s'utilitza «dones periodistes» i «dones advocades». Les professions, un altre camp de batalla.
Notícies relacionadesLA RAE ha incorporat recentmentbonusi un altre terme que costa de trobar senseForges,muslamen. En canvi,soldaticadetcontinuen sense femení, malgrat la presència de dones als exèrcits occidentals. Si bé l'ampliació del registre de noms femenins d'oficis i professions porta a poder llegir a EL PERIÓDICO paraules com cancellera, al marge de les normes de la RAE,soldada no hi té lloc perquè, segons argumentaBusquet, en castellà i català significa «sou, salari» i «haver del soldat». En aquest cas, el diari s'alinea amb la posició oficial enfront d'altres que destaquen el fet quejoierté diversos significats i no passa res.
La intencionalitat de la utilització de la llengua es tan gran quepoetisa, femení oficial depoeta, ha passat a ser un terme maleït. ¿Com ha succeït? És que no només sónparole.
