La roda
Heroïnes d'un vell segle XXI
La seva arribada a la cafeteria va cridar l'atenció. Era preciosa. D'una mica més de 20 anys, morena, melena fins a la cintura i somriure tímid. De la mà, un marrec tan callat com la mare. Tots dos, pel castellà tan ben parlat que utilitzaven, colombians. L'home que es va asseure al davant, el que va pagar el compte després de mitja hora sense deixar de pontificar, era un espanyol gairebé avi. Mare i fill atenien en silenci els seus consells, esperant que els donessin la vènia. Quan l'home feia una llarga pausa, satisfet del seu discurs, ella murmurava: «Escolta, Juan David, que el senyor sap el que ens convé». El nen acabava d'arribar de Bogotà. ¿Reunificació familiar?
Sembla tan content d'haver-se conegut, vaig pensar. I en aquell moment, quan es ficava mitja ensaïmada a la boca, em vaig adonar que el senyor estava convençut que aquella noia, amb la qual sens dubte compartia vivenda, estava enamorada d'ell, que el necessitava per a alguna cosa més que per sobreviure en un país estrany. Abans de sortir, la noia va netejar les engrunes de la taula, va arreglar-li els cabells al fill i li va xiuxiuejar que es portés bé. Tots dos van seguir el senyor.
Segons l'INE, el 12,2% de la població espanyola és d'origen estranger. Aquests ciutadans van venir als anys del creixement. Es diu, tot i que no són xifres oficials, que al voltant de 600.000 immigrants -la majoria dones- treballen cuidant els nostres avis. No obstant, només 182.574 van ser donades d'alta com a empleades domèstiques durant el 2009, i el seu sou mitjà no va superar els 800 euros mensuals. «Heroïnes del segle XXI», els diu l'escriptoraÁngeles Caso. La situació, a causa de la crisi, empitjora. Les remeses de diners que els immigrants envien als seus països fa dos anys que baixen, mentre que puja la desocupació. No obstant, hi ha una xifra que augmenta: la dels matrimonis mixtos. Sobretot, la d'homes espanyols casats amb llatinoamericanes. Alguns senyors, i també la seva família, s'estranyen quan, un dia, elles els abandonen; es queixen que, un dia, elles els estafen. A mi no em sorprèn. Potser està malament, però no em sorprèn.
