Un Govern més enllà del partit

Artur Mas va aportar ahir una novetat al prendre possessió com a president de la Generalitat. A més de la lleialtat al Rei, a la Constitució i a l'Estatut, va afegir que prometia el càrrec amb «plena fidelitat al poble de Catalunya». Va ser el toc sobiranista més destacat de l'acte institucional, acompanyat per altres referències a la caducitat dels estats o a la «plenitud nacional» de Catalunya. Però no per això va abandonar l'ambigüitat amb què CiU actua, al recordar que la construcció de Catalunya no és una feina per a impacients.

Mas es va incloure a si mateix entre els constructors de la nació catalana, després de negar que ell fos un «resistent» o un «alliberador», en el mateix to integrador que ja va expressar la nit de la victòria i que ha anat repetint des d'aleshores. En aquesta direcció van també els elogis al ja expresident Montilla pel seu «impecable traspàs de poders», que no recorda, precisament, els buits del 2003, quan CiU, després de 23 anys de govern, va donar pas al primer tripartit. Montilla, efectivament, va destacar en les seves paraules de comiat les virtuts democràtiques de l'alternança, però no es va privar de citar Vicens Vives per advocar per una Catalunya que es preocupi més per «fer» que per «ser», més per la feina que pel debat essencialista.

En la mateixa línia conciliadora es pot incloure l'afirmació de Mas que no sent que torni a la Generalitat, sinó que hi arriba, com una manera de dir que la «recuperació» del poder de què parlen alguns sectors de CiU no és un retorn al passat, sinó que el nou president vol realment obrir una etapa diferent. Benvingut sigui aquest desig.

El nou Govern

Aquesta nova etapa s'inicia amb el nomenament del Govern, que tindrà menys departaments (12, incloent-hi la presidència, tres menys que fins ara), més independents i la sorpresa del fitxatge d'un socialista, Ferran Mascarell, per a Cultura.

És aviat per saber si Mas ha format el «Govern dels millors». No es pot afirmar que sigui així tenint en compte que ha rebut diverses negatives de persones rellevants de la societat civil catalana, però és veritat que el nou president ha complert i ha fet un Govern més obert, no reduït als militants de Convergència o d'Unió. Al Govern hi figuren tres independents (quatre si s'hi compta Mascarell), i en àrees importants. L'economia queda en mans de dos catedràtics, un que milita a CDC (Andreu Mas-Colell, que s'ocuparà d'Economia i Finances), i un altre que no és militant (Francesc Xavier Mena, al capdavant d'Empresa i Ocupació). També hi haurà independents a justícia (Pilar Fernández Bozal) i a salut (Boi Ruiz). Aquest últim nomenament llança un clar missatge, ja que Ruiz era el màxim dirigent de la patronal de la sanitat concertada i és un ferm partidari del copagament. Mas va descartar en la seva investidura el copagament, però va admetre que la retallada sanitària és inevitable.

El Govern integra quatre consellers que ja ho van ser amb Jordi Pujol, però Mas col·loca dos integrants del pinyol en tasques tan importants com les secretaries de Presidència i del Govern.

Fitxatge socialista

El fitxatge de Mascarell és una bona notícia per a Catalunya, ja que l'antic responsable de Cultura a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat presidida per Maragall ha acreditat de llarg els seus coneixements en la matèria. El seu nomenament assegura una gestió no partidista de la cultura, però la seva imatge queda deslluïda pels seus últims moviments per quedar-se al PSC si se li assegurava la candidatura a l'alcaldia de Barcelona. Tampoc en surt ben parat el PSC, al qual Mas fa un gol després que els socialistes facilitessin la seva investidura.

Mas fa una aposta arriscada que es pot tornar en contra seva, com li va passar a Sarkozy amb l'obertura a l'esquerra, que finalment ha abandonat.