a peu de carrer
Són mags, però sense conills
Judith Romero llegeix les cartes del tarot a una clienta, al saló Màgic, a la Fira de Montjuïc. /
Quan li vull fer una foto a Esmeralda Rodríguez en ple exercici de quirologia, que ve del grec quiros (mans) i logos (ciència), la senyora a qui pertanyen les mans en estudi demana que ella no surti reconeixible. «És que si em veu el meu marit al diari...», suplica. Com si fes una cosa prohibida. Potser el marit no sap ni tan sols que ella s'ha acostat a la fira Màgic, que té un nom que enga-
nya una mica perquè aquí no hi ha mags tradicionals amb els seus co-
nills al barret de copa sinó uns altres, més de moda, amb les seves cartes de tarot, la seva energia d'equilibri, els seus dofins de massatge, les seves teràpies holístiques, el seu alliberament del pericardi, la seva escola de la senzillesa, les seves cremes d'àloe vera i les seves noves constel·lacions familiars.
Un món curiós, l'esotèric, que atrau, i molt. L'any passat, en el 25è aniversari de la fira, hi va haver 50.325 visitants a Montjuïc ansiosos d'abandonar per unes hores el soroll mundà i entrar, entre fum d'encens i música de relaxació, en aquella altra dimensió desconeguda on, veient la quantitat i la varietat de productes oferts, és difícil no perdre's.
«Hi disfruto molt. Tant de bo que hi hagués una fira així cada setmana, no me'n perdria cap», em diu la Carmen, que acaba de pagar 20 euros per una lectura de tarot i 30 per un retrat del seu guia espiritual, que acostuma a ser un familiar difunt. «Deu ser la meva àvia -diu-. Fa dos anys també vaig demanar un retrat i ha sortit gairebé idèntic». I a més de dibuixar aquest guia invisible, esperant-nos en el més enllà, Sergio Gozzi també transmet algun missatge. «Són guies bons -segons ell- que ofereixen alguna orientació espiritual», ja que des de la seva «posició més elevada» entreveuen millor els nostres problemes i solucions.
La quiròloga Esmeralda m'explica que la típica cosa que fem els ignorants amb les mans, mirar a on arriba la línia de vida per saber si viurem molt o poc, no és el més correcte. «També hi ha la línia de la ment i la del cor, que és la més important. I les travessa la línia del destí». I encara en tenim més, moltes més. No hi ha gaire gent que les llegeixi i les interpreti, a la fira. Un home ho fa amb un aparell elèctric. «El tarot és molt més popular», diu l'Esmeralda.
Cosa de les bruixes
3 I es nota. Hi abunden les lectores
-no és cosa d'homes- de mans, algunes de tan normals i discretes com la veïna de dalt, d'altres amb la parafernàlia de les vidents; unes altres de televisives, d'altres d'aquells números 806 o 902. «Per cada cinc dones hi ha un sol home», diuen la Lola i la Isabel, més veïnes que vidents. «Deu ser perquè es creuen que és cosa de bruixes».
Gairebé no hi veig bruixes. Noies i nois normals que m'inviten a descobrir la màgia d'un mestre, a llegir un llibre sobre dianètica (el poder del pensament sobre el cos), a realitzar un taller de Nadal amb àngels i a escoltar música per submergir-se dins de l'ésser. Quan torno a sortir al carrer, una agradable brisa em refresca la ment.
