El mite d''el Salvador'

Era dels que semblaven immortals. O almenys d'aquells que no moren abans dels 90 anys, o 80. Pelé segueix viu. I Maradona, malgrat la vida que ha fet, també. Johan Cruyff, tot i ser fumador empedreït fins als quaranta i pocs i que el 25 d'abril en faria 70, no moriria mai…

L'únic que sempre va tenir dubtes d'aquesta immortalitat va ser el mateix Cruyff: sempre temia que moriria tan jove com el seu pare Manus, d'un infart de cor als 45 anys. I, de fet, el fill Johan va patir una angina de pit als 43. Després d'una operació de cor i un parell de bypass, al cap de 10 dies va sortir de la clínica Sant Jordi, a la Via Augusta de Barcelona, i poques setmanes després ja va tornar a dirigir el Barça camí del primer títol de Lliga del Dream Team. «Ara visc en la pròrroga», va dir.

Immortal. Ho semblava també pels seus sobrenoms. No el del Flaco, precisament. Però el profeta del gol ja adquiria tintes bíblics. I encara més al vestidor del Camp Nou, on els jugadors l'anomenaven, mig en broma, Déu, perquè ell ho veia tot i sempre ho sabia tot millor. Déu, immortal.

A Holanda tenia, té, un sobrenom semblant, amb un origen tan curiós com equivocat. Li diuen el Salvador, moltes vegades així, en castellà, perquè a Holanda estan convençuts que el 1973, quan Cruyff va arribar al Barça, des dels culers fins als mitjans de comunicació i tota la gent que estava esperant la mort de Franco, l'anomenaven així, el Salvador, el Redemptor. Un Jesucrist que venia a salvar el Barça, Catalunya, de la misèria, de les penúries, de la mediocritat, de 14 anys sense la Lliga.

El 27 d'agost de 1973

Indagant en els arxius dels diaris espanyols i catalans de l'època, ni rastre d'aquest sobrenom. El Salvador. Ni en les dècades posteriors. Cruyff va fer molt pel Barça, encara es mantenen els fonaments del seu llegat, ¿però anomenar-lo el Salvador? Tot i així, la majoria d'holandesos estan convençuts, des de fa més de 40 anys, que a Barcelona li deien el Salvador. La Fundació Cruyff va treure una samarreta, fa anys, amb un retrat de Johan i a sota, en gran, el Salvador. Però, ¿d'on ve aquest sobrenom?

Doncs del dilluns 27 d'agost de 1973. Un reporter d'un dels diaris més grans de l'època, Het Vrije Volk (El Poble Lliure), acompanya Johan i Danny en el seu primer diumenge a Barcelona, després d'aterrar entre una multitud al Prat. La primera frase del reportatge, que no té desperdici, està escrita en castellà: «Arriba el Salvador». I el periodista, Rien Robijns, ofereix l'explicació: «En els diaris i al carrer, Johan ha sigut rebut com el Salvador, el Redemptor, el Messies, el rescatador de Barcelona. Arriba el Salvador», repeteix. El titular en holandès és:«De Verlosser is binnen», «Ha arribat el Salvador».

Regal de l'ajuntament

I milions d'holandesos s'ho prenen seriosament. El millor futbolista que mai ha nascut a Holanda va a triomfar en aquella llunyana Barcelona. És el Salvador. Cruyff es passeja amb Danny per la Rambla. En una botiga de souvenirs hi ha un cartell fictici d'una corrida de toros a la Monumental. Tres toreros, tres: Paco Camino, Manuel Benítez, el Cordobés, i Johan Cruyff… Una delegació de l'ajuntament li regala una rèplica de la font de Canaletes. Al Camp Nou, desenes de nens fa hores que l'esperen. Més fotos: a la sala de trofeus, la rebuda de l'entrenador, Rinus Michels, i la revisió mèdica.

«Arriba el Salvador», repeteix la crònica. El reporter li pregunta, al final del seu segon dia a Barcelona, què li crida més l'atenció. «La diferència entre rics i pobres», contesta Cruyff. «Aquí, o no tens res, o ho tens tot. Això m'ha impressionat molt». És l'època en què encara existeixen barriades de barraques, com la Perona, al costat de les vies de tren.

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

Johan ho té tot, per descomptat. Un bon sou. Un pis al carrer de Caballeros de Pedralbes, després de visitar i descartar moltes vivendes a Castelldefels. Pensaven viure a la vora de la platja, però al final opten per estar a prop del Camp Nou. Només un parell de minuts en el Citroën SM Maserati que Johan s'ha emportat d'Amsterdam.

«Arriba el Salvador». Per quarta vegada. Una frase, un sobrenom que els holandesos no oblidaran mai. En el fons, deu ser perquè va ser el salvador del seu país, que mai era res, ningú en el futbol fins que va aparèixer ell a l'Ajax, a la taronja mecànica del 1974. Nova ser només el salvador del Barça; va ser el d'Holanda… L'holandès més famós al món. I el dia de la seva mort, i els dies després, tots els diaris, totes les televisions i ràdios del seu país, van repetir les mateixes paraules: «El Salvador ha mort».