Editorial
Revolta al carrer contra Sarkozy
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
França va viure ahir la sisena jornada de vagues i manifestacions contra la reforma de les pensions. Els francesos són els europeus que més de pressa es llancen als carrers per protestar -aquest any ja són nou les jornades de mobilització contra el Govern-, i això és un signe de vitalitat democràtica, però també una expressió de conservadorisme i resistència per preservar sobretot els drets adquirits, sense tenir en compte els canvis de la societat.
La jubilació legal als 60 anys és un dret adquirit des que la va implantar Mitterrand a principis dels anys 80, però des d'aleshores ha augmentat l'esperança de vida i s'ha reduït considerablement la relació entre el nombre de treballadors actius i el de jubilats, de manera que el sistema públic de pensions corre el perill de col·lapse. Això sense comptar que França és el país d'Europa on l'edat de jubilació legal és més baixa. No té sentit, doncs, que es mantingui el límit legal inamovible quan s'augmentarà a tots els països, des d'Espanya fins a Alemanya, l'Estat més ric de la Unió Europea.
Tot i aquesta situació privilegiada, les protestes a França han arribat a nivells desconeguts en altres països. Però el que fa diferent aquesta mobilització d'altres de similars és l'aturada a les refineries i el bloqueig d'alguns dipòsits de combustible, que amenacen de desproveir el país. La resta -transport aeri i ferroviari, estudiants d'institut i fins i tot les operacions cargol de marxa lenta dels camioners- és més habitual. Les aturades en el sector privat són escasses i el moviment tampoc s'ha imposat a la universitat. Amb prou feines una desena d'universitats, d'un total de 83, no van començar fins ahir a votar per sumar-se a la protesta estudiantil, que, per una altra part, està sent pervertida per la infiltració de joves violents dels barris conflictius, una derivació preocupant.
¿Per què una reforma inevitable suscita una oposició tan desmesurada? Possiblement perquè Sarkozy no s'ha pres la molèstia d'explicar-la al país amb la pedagogia necessària i ha volgut aprovar-la massa ràpid, i també perquè la protesta expressa el malestar de fons contra tota la política socioeconòmica del president francès.
