Negocis en el límit

Encara que la crisi ha causat el tancament de moltes empreses, hi ha negocis que funcionen. Aquest any s'han celebrat a Espanya per primera vegada tres fires dedicades al negoci relacionat amb el cultiu privat de marihuana. A Barcelona i Madrid s'hi ha unit Màlaga. Un miler de pimes viuen de comercialitzar productes necessaris perquè el cultiu de la popularmariafructifiqui, des de llavors fins a adobs o fertilitzants.

En principi, no hi ha res d'il·legal, perquè els productes que es venen no es poden considerar drogues i perquè està despenalitzat el consum de marihuana sempre que no s'hi trafiqui. En aquest sentit, la jurisprudència fixa en una dotzena de plantes el límit del cultiu particular per al consum personal. Però a ningú se li escapa que aquests negocis estan orientats al consum de marihuana i contribueixen a l'extensió d'aquestacultura del cànnabis que expandeix el discutible argument que fumar porros és menys perjudicial que el tabac.

Tot i algunes opinions contràries, la distinció entre drogues toves i dures encara és vàlida. La marihuana és de les primeres, però no és en absolut innòcua. Per confirmar-ho, només cal observar l'augment entre els joves dels brots psicòtics -un principi d'esquizofrènia-, que s'han duplicat des del 2005. Aquest augment es produeix en paral·lel a la proliferació de la venda de llavors seleccionades -algunes, transgèniques- que poden provocar efectes al·lucinògens. Una dada preocupant que invita almenys a regular aquest comerç que ara es mou en el límit de la legalitat.