Editorial
Visita tardana però pertinent
L’absència de relació entre el Govern valencià i les víctimes de la dana és una anomalia
La reunió, dijous passat, de Pedro Sánchez amb les víctimes de la dana de València va arribar amb set mesos de retard però, en vista de la reacció dels representants de les tres associacions que van assistir a la trobada, sembla que va anar bé. No només perquè el president va subscriure vuit compromisos a executar amb prestesa per a la dignificació de les víctimes, per reforçar la seguretat amb nous protocols i obres hidràuliques i per mirar de resoldre els problemes que encara trastornen el dia a dia dels que viuen a les comarques arrasades, sinó també perquè, per fi, el més alt representant del Govern va acudir a escoltar-los, atendre les seves peticions i reconfortar-los anímicament. Va arribar tard, és evident, després que els hagués rebut Ursula von der Leyen a Brussel·les. Tot i que abans, en tot cas, que el president valencià, Carlos Mazón, que encara no s’ha vist amb els afectats, no es justifica tampoc aquest mig any de silenci.
Si és dramàtic perdre-ho tot, fins i tot la vida de familiars directes, aquest sentiment de desemparament es veu agreujat quan l’administració que havia d’haver advertit del perill, i no ho va fer, es nega després a escoltar-los. No és que encara no s’hagin reunit amb el president valencià, sinó que ni tan sols se’ls ha donat veu en la comissió d’investigació creada a les corts valencianes.
L’absència de relació entre el Govern valencià i les víctimes de la dana és una anomalia des de qualsevol punt de vista des d’on es miri, però també ho és el fet que Sánchez visités València sense estar acompanyat per cap membre de l’executiu valencià. El desitjable, es podria dir que el normal, hagués sigut que en la trobada haguessin participat els dos presidents. Això li hauria donat un caire de més normalitat i hauria transmès una imatge de col·laboració entre dues administracions que, vulguin o no, no tenen més remei que treballar conjuntament per a la reconstrucció de les comarques arrasades.
Però Mazón i Sánchez, que eren dijous a tan sols 550 metres un d’un altre, els que separen la Delegació del Govern del Palau de la Generalitat, no es parlen des de fa sis mesos. No és aquest un fet que inspiri tranquil·litat sobre la intensitat i el grau de confiança amb què estan col·laborant per recompondre els danys i per establir les mesures necessàries que impedeixin en el futur un altre desastre com el de fa set mesos.
La desconnexió entre els màxims responsables de totes dues administracions és un reflex més d’una simètrica i estrident polarització política, quan hauria d’haver sigut, fins i tot en aquest enrarit context, una excepció, com va semblar ser-ho en els primers dies després de la tragèdia. L’actitud de Mazón, mirant d’esquivar les seves responsabilitats i atribuint-les en exclusiva a l’Executiu estatal, dificulta encara més una correcta relació institucional, però tampoc ho facilita la insistència del Govern en què excloure de qualsevol escrutini l’actuació de l’Administració central i els seus organismes dependents. Perquè encara sent conegudes les males relacions entre el Govern i l’oposició, l’interès d’uns per assolir la Moncloa i d’altres per resistir en ella no haurien d’alterar la relació de respecte i cooperació entre administracions governades un partit o l’altre. Menys encara quan es tracta de resoldre problemes urgents de la ciutadania.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
