Els EUA, l'islamisme i l'Iran

Els mitjans d'informació dels EUA han viscut aquestes dates pendents dels triomfs inicials del Tea Party en les primàries del partit republicà. No és fàcil descriure el Tea Party, un moviment -no un partit polític- que està, des de la dreta, irritat amb els dirigents actuals, fins i tot amb els del partit republicà al qual molts dels seus membres han votat, i exasperat pel creixement del Govern.

Hi ha pronòstics de tota mena sobre el seu futur. Els polítics que se situen a la dreta del partit republicà o a l'esquerra del demòcrata no tenen èxit nacional als EUA, però figures destacades republicanes comencen a veure amb aprensió l'avanç d'aquest corrent de pensament. No només en dissenteixen sinó que veuen perillar els seus llocs pel tarannà actual de l'electorat.

La política local ha acaparat l'atenció. Sorgeixen, amb tot, altres notícies relacionades amb el món islàmic. L'anunci del pastor de Florida que volia cremar l'Alcorà va fer córrer rius de tinta. Va acoquinar les autoritats de Washington i del món creant una situació curiosa: per por de les represàlies del fanatisme musulmà, la hipòtesi d'un acte aïllat d'un pastor que té 40 feligresos va tenir el món i l'Exèrcit nord-americà en suspens. El món és un poblet i el fanatisme musulmà, per un acte irrespectuós d'un paio que no representa ningú a la recerca de publicitat, posa el planeta de genolls.

Ara ve una cosa de més importàcia relacionada amb una amenaça islàmica més seriosa per als EUA, la que representa l'Iran. Washington està a punt d'aprovar la venda d'armes més important de la història. El destinatari és l'Aràbia Saudita i l'operació comercial no s'entén sense veure-hi en el fons la presència ominosa de l'Iran. El règim de Teheran segueix sense donar explicacions satisfactòries sobre el seu programa nuclear. Abans torejava les sis potències que demanaven aclariments, ara també s'escapa de l'organisme competent de l'ONU, i abundants especialistes ianquis pensen que els aiatol·làs tindran la bomba d'aquí uns cinc anys.

Això és cridar el mal temps a nombrosos països àrabs, ¡un rival tradicional amb l'arma nuclear!, i l'Aràbia Saudita, el més ric, vol tenir elements de defensa o dissuasoris. Obama ha d'obtenir l'autorització del Congrés per a l'operació. Els presidents republicans Reagan i Bush pare van veure les seves peticions demorades i reduïdes, però es creu que aquesta vegada no hi haurà excessives dificultats. Israel és menys advers que en el passat a aquesta venda i el lobby jueu ha propagat reiteradament les fanfarronades i bestieses de l'iranià Ahmadinejad, els seus dubtes sobre l'Holocaust, la seva afirmació que Israel sobra al mapa del Pròxim Orient, etc. Blair, en les seves recents memòries, és categòric: la postguerra de l'Iraq va estar mal planejada pels aliats, però es va convertir en una catàstrofe per la intervenció d'Al-Qaida i l'Iran.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El paquet comercial que està a punt de tancar-se inclou 84 avions F-15 i la modernització de 70 més, a més de 70 helicòpters Apache d'atac, 72 Black Hawk de transport, etc. També hi ha algunes unitats navals. La venda té el transcendental component polític citat i un altre d'econòmic que és molt sucós: pot suposar 60.000 milions de dòlars. A més, el Pentàgon amb els seus assessors podrà posar un altre peu en aquesta zona.

Ahmadinejad arriba aquests dies a l'ONU a llançar a l'Assemblea anual el seu discurs visionari. Potser serà saludat amb l'anunci de la venda de l'armament.