Obama i els límits de la llibertat

«No vull viure en una societat que fa això, on qualsevol cosa que faig es pot filmar»(Edward Snowden, denunciant de les activitats dels Serveis d'Intel·ligència ianquis, juny del 2013). «El Govern deBushva plantejar una falsa elecció entre les llibertat que atresorem i la seguretat que proporciona» (Obamael 2008).

Però una cosa és predicar i una altra de ben diferent donar exemple. La frase d'Obamaapuntava a unes intencions en temes de seguretat que no encaixen amb l'actuació del seu Govern al llarg de quatre llargs anys.Obamano ha abaixat la guàrdia ni ha disminuït els controls en la lluita contra el terrorisme. La frase deSnowdenimplica que el Govern s'excedeix en les seves funcions de vigilància, que els ciutadans nord-americans són vigilats, escoltats, gravats en una societat que s'assemblaria a la que va descriureGeorge Orwellen la novel·la1984.

Aquesta és la disjuntiva en què es mouen la societat i les autoritats nord-americanes. ¿Estan disposats a renunciar a una porció de la seva llibertat, dels seus drets, si això reforça la seva seguretat? ¿Acceptaran que se sàpiga amb qui parla per telèfon qualsevol persona lleument sospitosa si això pot ser útil a l'hora d'aturar un atemptat? La resposta és certament afirmativa entre la classe política, tant entre els demòcrates com entre els republicans, i no sembla inquietar gaire l'opinió pública, encara que les veus d'alarma davant els possibles excessos ja no siguin rares.

El trauma de l'atemptat de les torres bessones, la humiliació que va suposar, poden explicar aquest tarannà. Els polítics nord-americans no volen aparèixer com uns tous davant l'amenaça terrorista. Els fa pànic que es pugui repetir l'11-S i els serveis competents insinuïn que van ser lligats de mans per l'actuació del Govern o pel Congrés.

Per aquest motiu l'afirmació aïllada del senadorUdallen el sentit que les agències d'espionatge s'extralimiten rep una ràpida rèplica de la poc sospitosaDianne Feinstein, presidenta de la comissió de seguretat del Senat, que enuncia: les escoltes són autoritzades pel Congrés, són supervisades per un tribunal especial i no afecten el contingut de les converses entre nord-americans, només es ressenya quin número està parlant amb aquell altre número. La senadora rebla que hi ha constància que gràcies a aquestes pràctiques s'han avortat diversos atemptats, un d'ells, dada molt efectista, ni més ni menys que contra el metro de Nova York.

Bin Laden a la seva tomba

Notícies relacionades

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

Un detractor del programa comenta queBin Laden es deu estar fent un tip de riure a la seva tomba al veure com un Govern democràtic trepitja els drets polítics dels ciutadans.Obama, amb tot, no s'ha de preocupar gaire pel seu front intern.

Més ennuvolats poden estar altres horitzons: se li dóna oxigen aAssange,el de Wikileaks, reclòs a l'ambaixada de l'Equador a Londres però ara parcialment reivindicat, es mina el prestigi de Google, Yahoo, Facebook… -acusades de connivència amb l'espionatge americà- i es creen problemes en les imminents negociacions comercials entre Wa-shington i la Unió Europea.