L'11-S, en mans dels exaltats

Quan un personatge amb tan escassa rellevància política com el pastor Terry Jones és capaç d'atraure l'atenció de mig planeta amb els seus deliris islamòfobs s'ha de convenir que els fonamentalistes de les confessions del llibre han ocupat el pont de comandament. Del costat de les diferents esglésies cristianes, perquè el clergue d'una congregació amb menys de cent feligresos ha aconseguit fer posar del seu costat tots els corrents que blasfemen de l'islam. Del costat dels creients musulmans, perquè el sermó d'ahir en moltes mesquites es va convertir en una arenga incendiària contra Occident. De part dels ultraortodoxos jueus, perquè atrau nous adversaris a la remota possibilitat d'un acord global d'Israel amb el món arabomusulmà, incloent-hi la creació d'un Estat palestí.

És una simplificació sostenir que l'èxit de Jones és només un reflex de fins a quin punt qualsevol il·luminat pot treure de polleguera una situació mitjançant el recurs a les xarxes socials i als mitjans informatius on line. Més pròxim a la realitat és considerar tot el que procedeix de la histèria desencadenada per Jones com un símptoma més del desajust dels últims 20 anys, de l'absència d'un statu quo capaç d'encaixar la llibertat religiosa, la llibertat de pensament i les relacions entre els estats. Fa falta un paradigma o model dins del qual Jones i els seus èmuls -que ja n'hi ha- passin desapercebuts.

Que el pastor renunciï a última hora a cremar exemplars de l'Alcorà no tranquil·litza el novè aniversari de l'11-S, tampoc contribueix a asserenar els esperits i escalfa els ànims dels més exaltats. L'episodi reapareixerà en la campanya electoral dels Estats Units -barrejat amb la polèmica per la construcció de la mesquita a la zona zero- i serà utilitzat com a mostra de debilitat pels ultraconservadors cristians. Els islamistes tornaran a la càrrega quan considerin danyat el respecte a la seva fe. I els partidaris de la sensatesa i el rigor ètic es veuran superats pels promotors del que és políticament correcte.

El discurs pronunciat per Barack Obama al Caire, el juny de l'any passat, on va voler establir lligams de diàleg amb l'orbe musulmà, no encaixa en aquesta realitat implacable. L'escalada exclou els pacificadors.