editorial
El Lliure torna a Gràcia
L¿opinió del diari s¿expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.
Gairebé set anys després de tancar les portes del local del carrer de Montseny, a finals de mes la família del Teatre Lliure tornarà a casa. El mític escenari de Gràcia, ara totalment remodelat, mantindrà l'esperit que va veure néixer el 1976 un projecte renovador del teatre català, fruit de l'energia que va emergir de l'Assemblea d'Actors i Directors i del Grec de llavors, una aposta per la qualitat i el repertori que, amb els anys, s'ha convertit en un dels centres artístics amb més renom del
continent.
El Teatre Lliure ha passat al llarg de la seva història per moltes vicissituds, que van desembocar en la creació de la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona i en el seu desembarcament a la seu de Montjuïc, però sempre ha bategat en les seves creacions l'embruix que desprenia la primera seu a Gràcia, aquell teatre humil, avui renascut, que havia pertangut a la Cooperativa Obrera La Lleialtat. L'ideari cooperativista, de treball col·lectiu i esforç modèlic, ara té unes altres formes, però conserva la màgia que li van imprimir els seus creadors, el desaparegut Fabià Puigserver o qui serà el seu nou director, Lluís
Pasqual, per citar només dos noms de la gran família del Lliure. Àlex Rigola tanca la seva etapa com a responsable amb el muntatge Gata sobre teulada de zinc calenta, a estrenar el dia 30 de setembre, una data que tornarà a ser històrica per al teatre català. Generacions diferents, públics diferents i un mateix objectiu complert: aconseguir l'excel·lència des de la humilitat, la tenacitat i la il·lusionada renovació d'un ideari.