La prevenció de riscos als Estats Units
Conflictes d'interessos
L'11-S, els efectes del 'Katrina' i la desaparició d'Arthur Andersen i Enron es podrien haver evitat
Conflictes dinteressos_MEDIA_2 /
¿Què tenen en comú els atemptats terroristes de l'11 de setembre, el desastre causat per l'huracàKatrinai la desaparició de l'auditora Arthur Andersen? Doncs que els tres successos o bé es podrien haver evitat -en el cas de l'11-S i d'Arthur Andersen- o almenys les seves conseqüències podrien haver estat menors, en el cas de l'huracàKatrina. En tots tres es pot trobar un conflicte d'interessos que va impedir que es prenguessin les mesures necessàries per evitar aquests successos.
Comencem pelKatrina. Ara fa cinc anys, el 29 d'agost del 2005, aquell huracà va provocar devastadores conseqüències a Nova Orleans. Aquesta ciutat es troba per sota del nivell del mar i, per tant, molt exposada a possibles inundacions. Casualment, cada any, al final de l'estiu, es formen huracans de diferent intensitat al golf de Mèxic. Alguns d'ells, devastadors. Era qüestió de temps que un de gran potència assolés la indefensa ciutat. Investigadors d'universitats dels Estats Units havien fet simulacions per ordinador mostrant com quedaria Nova Orleans en cas de rebre l'impacte d'un huracà. Les seves conclusions, una predicció exacta del que va passar, van ser publicades a la revistaScientific American.
¿Per què no es va actuar si se sabia que això podia passar? Doncs perquè no s'hi va prestar prou atenció. I no s'hi va prestar atenció perquè defensar Nova Orleans de possibles huracans costava diners. Però els diferents grups locals
-les petroleres, els productors d'ostres, etcètera- pressionaven Washington per finançar i protegir els seus respectius projectes i interessos; per tot plegat, entre tantes peticions, defensar la ciutat d'un possible huracà va ser un assumpte que va quedar diluït entre altres projectes, i per això no va arribar a ser una prioritat. Els conflictes d'interessos van impedir que s'evités un desastre que era previsible.
¿Què va passar amb Arthur Andersen? Doncs també un conflicte d'interessos, però d'un altre tipus. Les companyies auditores s'encarreguen de certificar que la comptabilitat de les empreses que cotitzen en borsa reflecteix fidelment la realitat econòmica de la companyia. I això es fa perquè els possibles inversors puguin disposar d'informació fidedigna a l'hora de decidir en quines companyies inverteixen els diners. Fins aquí, tot bé. Però en el moment que les auditores passen a oferir serveis de consultoria comença el problema. ¿Com s'ha d'atrevir, una auditora que està cobrant cada any un milió de dòlars a una empresa per les seves activitats de consultoria, a no certificar la veracitat dels estats comptables d'aquella empresa? Seria de ximples. La perdria com a client tant de consultoria com d'auditoria.
Això és el que va passar amb Arthur Andersen i Enron. La factura que Arthur Andersen passava anualment a Enron pels seus serveis de consultoria era de més de 25 milions de dòlars, superior a la factura pels serveis d'auditoria. Quan Enron va començar a tenir problemes, Arthur Andersen va haver de fer els ulls grossos i va seguir firmant la veracitat dels comptes. Quan aquests problemes van començar a transcendir al públic general i es va obrir una
investigació, es van començar a destruir papers comprometedors. Enron va desaparèixer per les seves pròpies pèrdues, i Arthur Andersen, perquè va perdre la confiança dels seus clients.
Alguns informes en poder del Congrés dels EUA ja havien alertat del conflicte d'interessos que es produïa i aconsellaven que es prohibís a les companyies encarregar serveis de consultoria a les seves auditores. Però, és clar, les auditores van convèncer els polítics de Washington que qui coneix la situació econòmica d'una companyia és qui està en millors condicions d'aconsellar-la com a consultor. Mai hi va haver cap reforma.
¿Què va passar amb l'11-S? El mateix: conflicte d'interessos. Nombrosos informes, un d'ells realitzat per una comissió a càrrec del vicepresidentAl Goreel 1996, alertaven de la falta de seguretat en els aeroports i les aerolínies als EUA. Recomanaven, entre altres coses, que es comprovés que tots els propietaris de les maletes facturades realment viatjaven als respectius avions. Recomanaven també un control més exhaustiu en els detectors de metalls. Posar en pràctica totes aquestes recomanacions suposava un cost més gran per a les aerolínies, i aquestes, un cop més, van aconseguir convèncer els polítics de Washington que eren innecessàries. No es va fer res.
¿Què tenen en comú el desastre delKatrina,la desaparició d'Enron i Arthur Andersen i els atemptats de l'11-S? Doncs que en els tres casos se sabia per endavant que podia passar el que finalment va passar. Que en els tres casos la probabilitat que passessin aquests desastres en un moment donat era molt petita, però la probabilitat que passessin en algun moment dels anys següents era molt gran. Que en els tres casos hi va haver pressions de grups interessats a no prendre cap mesura. No es va fer res per evitar el que s'havia predit per endavant que passaria. A més a més , cap polític passa a la història per haver evitat coses. Professor del IESE. Universitat de Navarra.
