Els drets de l'ofici de parlamentari

La potestat legislativa, el control del Govern i l'impuls polític a l'acció del poder executiu són les funcions essencials que donen sentit als parlaments democràtics. De com s'exerceixin en depèn, i molt, la qualitat de les formes de govern basades en la democràcia representativa. En el joc institucional de frens i equilibris(check and balances) que caracteritza les relacions entre el Parlament i el Govern, el control del primer sobre el segon juga un paper decisiu perquè la institució parlamentària acrediti la seva condició d'òrgan dipositari de la sobirania popular, amb independència que el Govern gaudeixi o no d'una còmoda majoria parlamentària per dirigir la política de l'Estat i aplicar les lleis.

Sense ignorar que l'evolució institucional dels sistemes democràtics ha ubicat el Parlament en una posició no precisament hegemònica, el cert és que en la lògica del sistema representatiu, ja sigui en els sistemes presidencialistes (Estats Units), semipresidencialistes (França) o parlamentaris (Espanya), el Parlament tampoc es pot comportar com un mer portanoves del Govern. I l'exercici de la funció de control és un bon test per demostrar que no va a remolc seu. Perquè aquí hi ha en joc la rellevància del dret fonamental a la participació política que exerceixen els parlamentaris en nom de la sobirania popular o, per dir-ho d'una altra manera, l'efectivitat delius in officium,és a dir, el dret a l'exercici de l'ofici representatiu.

Aquesta reflexió general serveix com a necessari preàmbul al comentari que suscita la recent sentència del Tribunal Constitucional, 44/2010, del 26 de juliol, per la qual ha anul·lat diversos acords de la Mesa de les Corts valencianes, que desestimaven els recursos de reposició interposats contra resolucions d'aquesta taula per les quals s'inadmetien a tràmit algunes preguntes formulades al Govern valencià pel Grup Parlamentari Compromís (Esquerra Verda i Bloc Verds), i també una proposició no de llei presentada pel mateix grup.

El tribunal ha resolt que les decisions negatives de la Mesa de les Corts, l'òrgan de govern del Parlament valencià, estaven mancades de motivació, és a dir, d'una mínima justificació, raó per la qual violaven el dret a la participació política en condicions d'igualtat de l'article 23.2 de la Constitució.

De les quatre preguntes rebutjades per la taula, dues d'elles versaven sobre l'eventual realització de contractes per part de diverses conselleries del Govern amb una sèrie d'empreses relacionades amb la investigació judicial sobre l'anomenatcas Gürtel; una tercera es referia a uns abocaments tòxics, i l'última, a unes adjudicacions de llicències de ràdio i televisió i a un pla d'emergència exterior. Per la seva banda, la proposició no de llei pretenia proposar el reconeixement públic aFrancesc Bosch i Morata, que va ser conseller de Cultura del Consell Provincial de València durant la Segona República. Respecte de les preguntes, el tribunal reconeix que la taula no va motivar el seu rebuig, i que es va limitar a transcriure de forma lacònica i estereotipada els articles del reglament parlamentari «sense especificar per què procedeix la seva aplicació al cas concret». I una idèntica falta de justificació es va produir respecte de la proposició no de llei, a l'argüir, sense més explicacions, que el seu contingut no era propi d'aquest instrument d'impuls a l'acció del Govern, de tal manera que les Corts, diu el tribunal, «des de l'òptica de la representació democràtica estarien obstaculitzant la possibilitat que se celebrés un debat públic entre les diverses forces polítiques» sobre aquest tema.

La facultat de formular preguntes al Govern és una de les formes habituals del control parlamentari sobre l'Executiu. Com recorda el tribunal, es tracta d'una activitat del diputat o senador que «pertany al nucli de la funció representativa parlamentària, ja que la participació en l'exercici de la funció de controlar l'acció del Consell de Govern i el seu president i el desenvolupament dels drets i les facultats que l'acompanyen constitueixen manifestacions rellevants delius in officium del representant». Si això és impedit amb una manifesta absència de justificació per part del mateix òrgan de govern de la Cambra, no només es viola el dret de participació política del representant electe, sinó que, implícitament, també queda enervada la base democràtica del sistema, que mai pot permetre que les seves institucions actuïn de forma arbitrària. Com ha reiterat el tribunal, el dret de participació política de tots els ciutadans queda buit de contingut o seria ineficaç si el representant polític es veiés privat o pertorbat en l'exercici de les seves funcions.

Notícies relacionades

Finançament, ni tan poc, ni tant

Aplicar la llei amb tot el rigor

Atès que la legislatura de les Corts valencianes no s'ha acabat, el dret que el tribunal ha reconegut als diputats de Compromís haurà de permetre que les seves iniciatives siguin estudiades seriosament –aquesta vegada sí– per la Mesa de les Corts i els seus serveis jurídics, per tal de reparar el dany causat.

Catedràtic de Dret Constitucional (UPF).