Informació, coneixement i economia

La nova economia digital, basada en el tractament i l'ús massius de la informació, està transformant el món a partir de canvis substancials en les regles de joc de l'economia mateix i en les relacions socials. L'accés a la informació i la seva relació amb el coneixement de les persones determina uns nous models de creixement i de generació i distribució de riquesa. Quan la informació és el producte, i el coneixement el factor de producció, canvien les regles de l'economia tradicional.

Tal com van observar a la Universitat de Califòrnia a Berkeley en el seu estudiHow much information(Quanta informació), la base informacional accessible per a la humanitat es multiplica per dos cada cinc anys. És una funció exponencial. Per una altra part, s'estima que la nova informació guardada o memoritzada per la humanitat en un any (5 hexabytes o mil milions de gigabytes, o 5 per 10 elevat a 18 bytes) és equivalent a totes les paraules que han estat utilitzades mai pels humans des del principi de la civilització. I segueix creixent. Recordem el que s'ha dit tantes vegades que la informació continguda en un exemplar deThe New York Timesd'un diumenge qualsevol és superior a tota la informació que podia rebre durant tota la seva vida una persona culta anterior a la revolució industrial.

En EL context d'aquesta extraordinària explosió de la informació, la capacitat més important de les persones serà «l'habilitat d'aprendre, desaprendre i reaprendre...» (Alvin Toffler). No es tracta ja de rebre ni de saber buscar informació, es tracta de tenir el criteri per saber quina és la informació que necessito i on la puc trobar. Però una vegada he incorporat aquest nou saber, he de seguir un procés permanent dedesaprenentatge(he d'oblidar coses que ja sabia) i un altre dereaprenentatge(aprendre coses noves) també de forma permanent. En cas contrari, com diriaRichard Sennett,el nou sistema m'exclourà. De totes maneres, els professorsShapiroiVarian,de la mateixa universitat californiana, afirmen que el canvi real que aporta internet no està tan relacionat amb la quantitat o la qualitat de la informació accessible com amb el cost d'accedir a la informació, que s'ha vist reduïda de forma dràstica.

Les innovacions tecnològiques que s'han anat posant de manifest durant les últimes dècades, i principalment les que estan relacionades amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació, han fet del coneixement un dels factors clau del procés de producció, i han desplaçat a un segon terme factors que fins ara eren predominants, com ara el capital i la mà d'obra. Avui, als principals països de l'OCDE, el 45% dels llocs de treball estan relacionats amb el tractament de la informació, i si la proporció segueix aquesta mateixa tendència, augmentarà de forma notable. S'estima que cap al 2015 menys del 10% dels treballadors es dedicaran directament a fabricar o traslladar objectes materials. En aquest context, el creixement econòmic dependrà en bona mesura de la productivitat dels treballadors no manuals i dels sistemes que organitzen la producció i circulació de la informació de manera més eficient; com afirmavaPeter Drucker,de l'aplicació del saber al saber.

La informació és la nova matèria primera, i el coneixement el factor de producció que determina la capacitat competitiva de les persones, les organitzacions i els països. La informació i el coneixement adquireixen, aleshores, un valor estratègic tant per a les persones com per a les organitzacions i el conjunt de la societat. La matèria grisa es converteix en l'actiu més important i això té les seves conseqüències. En primer lloc, que per desenvolupar-se en societat les persones necessitaran un grau més alt de formació; però al mateix temps, que el coneixement d'aquestes persones, les seves habilitats i les capacitats per desenvolupar-se entraran a formar part dels actius principals de tota organització.

En aquest sentit, una de les parts més importants de les empreses deixa de ser de la seva propietat i se'n va a dormir cada dia a casa seva. Els membres d'una organització o els treballadors de les empreses són propietaris d'un capital i, col·lectivament, d'un mitjà que és indispensable i que exigeix una lògica de relacions diferents de l'organització jeràrquica i vertical. Les organitzacions actuals, formades per persones qualificades, requereixen models de gestió on la innovació, la creativitat i la formació són fonamentals.

Notícies relacionades

La visió del ‘cash’

Regeneració necessària mal plantejada

Els recursos intangibles (la tecnologia, els sistemes organitzatius, els valors, el prestigi o la cultura) són molt més difícils de copiar o de transferir que els tangibles i apareixen com un component bàsic de la competitivitat. Tots ells estan relacionats amb alguna forma de saber i de coneixement. L'accés a la informació i el desenvolupament del coneixement són les noves eines per a una economia competitiva. President de la Fundació Btec

(Barcelona Innovació Tecnològica)