Ruta forestal: de Barcelona a Sant Cugat a peu

El punt de partida és Mundet. Des de la parada de metro et dirigeixes cap al Velòdrom Municipal d’Horta Miquel Poblet (passeig de la Vall d’Hebron, 185), i l’envoltes per la part superior. Puges pel carrer que acull la residència universitària Àgora BCN (passeig dels Castanyers, 21) i aviat sents l’alleujament de deixar de trepitjar ciment. Compte, no t’encantis gaire amb els prats: has de fer un gir de 90 graus quan trobis el primer senyal al camí. Segueixes la pista GR-6, que està indicada al pal amb un cartell vermell i blanc i una fletxa que indica aquesta desviació.

Hop, hop, comences a pujar, vigilant no ensopegar amb les pedres i arrels quan s’estreny la conca del recorregut. Al final de la costa d’esglaons llenyosos trobes un primer mirador fenomenal. Una gran torre elèctrica obre un clar que serveix per recuperar l’alè contemplant la ciutat i el mar als teus peus, i ja de passada de fons perfecte per fer-te un photocall a tot xandall. Clava el posat de drapaire de les muntanyes. 

El trànsit per la verdor continua per un passatge encantador, on les branques es corben oferint una mena de sostre vegetal mentre descendim entre troncs encisadors. Et sents tan feréstec que gairebé esperes que et saludi un ent al teu pas, o que el bo del Groot tregui el cap rere un arbre. 

Amb les retines inundades de frondes acabes el descens fins a arribar a una esplanada. Hi ha indicacions per arribar a l’ermita de Sant Medir, a la nostra dreta. A la següent corba trobem una drecera que consisteix en una baixada tremenda entre roques. Cal fer angle de costat amb compte de no caure, però val molt la pena entregar-se al descens boig amb la tenacitat de Conan el Bàrbar. Això sí, quan realment sues i se t’accelera el cor és de pujada, si esculls el mateix camí de tornada.

Ara sí, travesses els berenadors de fusta i trobes la capella romànica de Sant Medir (Pista Forestal B05). Contemplar el seu doble campanar, aquesta porta misteriosa i les inscripcions en pedra porta ressons de l’antiga Barcino. Saludes els senyors que han parat a menjar fruita seca al costat de la font del Camp del Miracle i segueixes la teva ruta. 

Arbre de 250 anys

Si estàs en pla pixapins de tranquis, pots fer parada i fonda a Can Borrell (carretera d’Horta a Cerdanyola BV-1415, km 3) i omplir el pap amb les seves carns a la brasa. Si ets valent, continuaràs posant un peu davant de l’altre, saltant rierols i esquivant perills. 

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

A la serra de Collserola no t’assalten els Nâzgul, però de tant en tant toca esquivar algun ciclista encabritat. Tot i que gairebé tots són respectuosos. Després d’adorar els ametllers florits i evadir-se amb el paisatge, per fi arribes a la teva destinació. La boca es desencaixa amb la figura majestuosa del Pi d’en Xandri: un arbre de més de 250 anys, 23 metres de fantasia perquè saturis la galeria del teu mòbil. 

L’epíleg a aquesta meta triomfant és endinsar-se a Sant Cugat fins a la plaça de Lluís Millet, on convé prendre un vermut o refrigeri amb vista a l’estació de ferrocarril. Esclar que també podríem tornar caminant de nou. ¿T’hi atreveixes? Va, corda’t bé les vambes.