La ruta del vermut de Barcelona / MAPA

Hem quedat a Bar Bodega Carol (Aragó, 558), un oasi del bon humor a ple nervi urbà. M’agrada que sigui així, el terrabastall de cotxes en gloriós contrast amb l’empara que ofereix la seva terrassa, l’amabilitat extrema del seu personal i és clar, aquest vermutet bo que ens han posat. Aquests arriben del Mercat dels Encants i s’embadaleixen amb el seu rumber aparador i la infinitat de detalls de l’interior, màquina recreativa i quadro de Chiquito inclosos. Els experts preferim abocar-nos sobre les seves banderilles, embotits i formatges. Després d’acomiadar-nos entre tornades punks, prenem la segona al genuí Bodega El Sidral (Dos de Maig, 213), bon ambient de barri amb decoració rústica i vintage. Ens prenem el seu vermut de Reus, les anxoves, la seva truita i aquest gloriós salmó fumat amb salsa d’anet.

Gràcia

La conversa s’enreda, no te n’has ni adonat i ja som a Gràcia. Aquí, visita obligada a un clàssic imbatible,La Vermuteria del Tano (Bruniquer, 30). Tracte de tota la vida, aperitius de llauna inundats de salsa casolana i l’auster però encertat vermut Perucchi que prens recolzat a les seves taules de marbre entregant-te a xerrameques. Vinga, aixeca’t que anem a buscar el segon, i de camí t’ensenyo les històriques cases del carrer de l’Encarnació i la fabulosa alzina bicentenària que les guarda. L’associació veïnal Salvem L’Alzina segueix en guàrdia per preservar el fabulós arbre. Arribes al Bar Bodega Costa Brava (Alzina, 58) i de seguida t’adones que, tot i que l’essència del celler s’ha mantingut, des que la Carina i l’Ana van adquirir el local l’any passat el lloc té un altre toc. Aquí ens encanten amb el seu vermut casolà, els vins del mes, més viandes com les taules de formatge i embotits o l’ensaladilla russa estil murcià, amb més gust de vinagre i envinagrats. L’homenatge es remata amb el formidable ambient intergeneracional i la música blues i funk amb rampells dels vuitanta.

Sarrià

Ostres, no vegis quin mareig el ferrocarril de tant beure. No sé de qui ha sigut la idea, però m’encanta que siguem a Sarrià, just entrant a la sucursal de Morro Fi (Pg. de la Bonanova, 105) del barri. A tu la cara se’t començava a afluixar fins que has vist aquest seitó coronat amb un banyam de piparra. Bona remuntada a base de moixama i ametlles, patates gruixudes i per descomptat, el seu vermut reserva. Deixem un cementiri de tovallons arrugats als peus abans de passejar pel màgic carrer Major i aterrar a El Tomàs de Sarrià (Major de Sarrià, 49). Obligades les seves patates, les més braves, ben regadetes amb la seva salsa i entregar-se a l’encant floral del passatge de Mallofré després del vermut tradicional.

Sants

No te’n recordes, però anaves bramant una de La Zowi a l’autobús. Arribats a Sants, prenem la primera a La Bodegueta de Cal Pep (Canalejas, 12) amb posats de personatge de Bukowski. Ens fan sentir mariners a terra a base de navalles, percebes i torrades d’anguila fumada. Per a la segona, ens asseiem fent esses a la terrassa de Vermut i a la Gàbia (plaça d’Osca, 7). Gaudim amb les vistes de la històrica plaça, les seves clàssiques xips d’albergínia amb mel, acariciant els relleus del vas on serveixen el seu imponent vermut de la casa.  

Sant Antoni

Notícies relacionades

On neix el Llobregat

Un passeig entre parades i propostes atractives

El coratge etílic ens porta fins a Sant Antoni. Ens multipliquem en intercanvis simpàtics gaudint del vermut casolà, el formatge i els pebrots de Bar Bodega Gol (Parlament, 10). En aquest joiós temple es reuneix el clàssic i el nou. Al fons, uns iaios jugant al dòmino; a la taula del costat Neil Harbisson, el noi amb l’antena al cap. És clar, a prop d’aquí hi ha la seu de la seva associació ciborg, Transpecies Society. 

A hores d’ara, la vida és un brollador. El repolit sabor dolçàs d’aquest vi macerat amb plantes aromàtiques més substàncies amargues i tòniques eleva a l’enèsima les nostres converses repolides. Quan arribem a rematar la jugada amb una última ronda gloriosa entre els candorosos barrils de Bodega Armando (Bisbe Laguarda, 3), no sé si t’estic fent beure jo, o m’estàs fent beure tu. No, no: hem estat tot el dia fent doblets. Ara no comencis amb allò de no n’hi ha dos sense tres.