Retratant els problemes dels adolescents

¿Què fer avui, 1 de desembre, a Barcelona?

Casa Elizalde mostra l’exposició final ‘Puber’, de Tanit Plana

¿Què fer avui, 1 de desembre, a Barcelona?

TANIT PLANA

La joventut és un grup social que, sovint, és menyspreat criticant la seva despreocupació i amb la seva falta d’objectius, n’hi ha prou amb veure aquestes humiliants enquestes de carrer a la televisió on els pinten com ignorants. Però el cert és la que majoria no són així, són persones compromeses amb la societat actual, amants de la cultura i estan preocupats pel canvi climàtic i el futur del món. Això mateix devia pensar la fotògrafa Tanit Plana, que va decidir iniciar un projecte sobre retrats d’adolescents que ara culmina a la Casa Elizalde amb l’última entrega de l’exposició Puber, que podrà veure’s fins al 23 de desembre.

Una exposició itinerant

Tot va començar la tardor del 2020, quan va exposar una cinquantena d’aquestes fotografies de joves posant a la seva manera que penjaven al Palau de la Virreina. Però el projecte no acabava aquí, ja que la idea consistia a convertir-la en una mostra itinerant inclosa en el circuit Temporals de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), perquè es passegés per la ciutat, s’adaptés als diferents espais i, aprofitant que Plana té experiència en el camp de la docència, proposar als nois de cada barri que hi participessin activament.

La seva primera destinació va ser el Centre Cívic Can Basté d’Horta-Guinardó. Allà, els nois li van demanar aparèixer també en aquestes fotos i les va incorporar a les que ja tenia. També els va proposar reflexionar sobre el concepte de la por i van muntar sobre el mateix una instal·lació amb una tela negra. A continuació es va traslladar al Centre Cívic Pere Quart, a les Corts, on s’introduïa en l’univers dels adolescents mostrant una habitació juvenil amb el llit, roba, apunts, pòsters i l’eslògan que acompanya aquest projecte: «Massa tard, mare». També hi havia grafits, una recopilació dels TikToks que havien fet i una llista de Spotify amb les cançons que els fotografiats escoltaven.

L’última parada

La tercera i última parada és la Casa Elizalde, on va treballar amb un nou grup del GAC (Grup d’Acció Creativa) de l’Eix Jove de l’Eixample i de l’Institut Jaume Bofill. Van començar a reunir-se tots els dimecres a partir de l’octubre i la Tanit va proposar treballar sobre la mort com a tancament del projecte. La fotògrafa va investigar sobre el tema i va descobrir que la principal causa de mort entre els joves és el suïcidi i, la segona, els accidents de trànsit. En les primeres sessions, els nois van donar la seva opinió sobre aquest assumpte i van expressar els seus sentiments i pensaments, si estaven acostumats a parlar de la mort entre ells, si havien tingut alguna experiència pròxima, per exemple, i totes aquestes idees es van abocar per crear la mostra de Casa Elizalde.

Per començar podem veure una selecció de sis fotografies de joves de les ja realitzades amb les quals se sentien identificats. Es planten davant la càmera desacomplexats, naturals, tal com són. Posen amb un peluix i un skate, amb el tradicional hijab musulmà que delata el seu origen, amb gorra i sabatilles esportives, amb escot i pantalons curts, amb el braç inclinat sobre la cintura o amb texans trencats i una bossa penjant. Però el seu rostre és sempre bastant seriós, es percep una certa tristesa en les seves mirades, cap somriu. Aquesta imatge no la penjaran a les seves xarxes socials per provocar rialles i ‘likes’.

La moto i l’habitació fosca

La segona part és una instal·lació consistent en una moto destrossada. Sembla haver rebut un fort cop i s’ha trencat en mil trossos a sobre de la petita tarima que s’ha aixecat. La seva mera visió provoca un cert neguit que et fa imaginar el que pot haver passat perquè hagi acabat en aquest estat i, el més preocupant, què li haurà passat al seu ocupant. Però la moto també simbolitza aquesta ferida oberta o aquesta ruptura que els joves adolescents senten i expressaven en les sessions de treball. Una mort simbòlica, també, del pas d’adolescent a adult.

Però falta la primera, el suïcidi. Per exemplificar-ho han creat una habitació fosca en la qual penetrem amb intriga mentre escoltem unes paraules en anglès interpretades per Sally, una intel·ligència artificial. Es tracta d’un poema collage compost per fragments de poesies i cançons aportades pels joves. Tan sols hi ha uns objectes al terra com una llauna o una dessuadora amb el lema «Massa tard, mare». Transmet soledat, por, inquietud, misteri i desolació, potser les causes que provoquen que alguns es treguin la vida.

Un cicle de cine paral·lel

Paral·lelament a aquesta mostra se celebra el cicle Mirades (19 hores), amb pel·lícules seleccionades per la Mostra de Films de Dones centrades en l’univers adolescent i que inclouen un col·loqui posterior. Encara podem descobrir l’última d’elles, la brasilera Espero tu(a) revolta (14 de desembre). És un reportatge que retrata el moviment de protesta que va ocupar les escoles de São Paulo en demanda d’una educació pública i de qualitat. El film dona veu als estudiants que van portar a terme aquesta lluita, així com explica els conflictes i complexitats d’aquest cas. Un projecte per intentar comprendre, acompanyar i ajudar els púbers, les opinions dels quals tenen molt més valor del que de vegades pensem.

Notícies relacionades

‘Puber’

¿On?  Casa Elizalde (València, 302).

¿Quan?  de dilluns a divendres (de 10 a 14 i de 16 a 20 h) i dissabtes (de 10 a 14 hores). Fins al 23 de desembre.

Preu:  entrada lliure.

Més informació:  Casa Elizalde.