Joc macabre per a una relació de parella

¿Què podeu fer avui, 20 d’octubre, a Barcelona?

Laia Alsina escriu el monòleg autobiogràfic ‘Robert’ per al seu ex

¿Què podeu fer avui, 20 d’octubre, a Barcelona?

CARLOTA MASVIDAL

Una tendència que cada vegada és més habitual al teatre és el documental, el que podríem anomenar teatre verité. Els exemples recents són múltiples, des de P.A.U. (Paisatges als ulls), on tres senegalesos narren la seva autèntica odissea per arribar a Barcelona, fins a ESTIgMES, encara a la cartellera, on Concha Milla ens explica al detall els seus problemes derivats de la infertilitat. Robert n’és un altre exemple, potser el més rebuscat, en el que la dramaturga i directora Laia Alsina Ferrer escriu un monòleg sobre la seva anterior relació de parella perquè l’interpreti el seu ex, l’actor Robert González. Un joc macabre, com reconeix ell mateix, que pot veure’s a El Maldà fins el diumenge 24.  

Trobades íntimes i silencis

L’escenari representa precisament això, l’escenari d’un teatre, amb el teló vermell al fons i dues cortines del mateix color als dos costats, i unes petxines daurades brillants a terra. L’inici és impactant, amb una escena íntima entre els dos (González s’alterna en els dos personatges) amb un llenguatge brusc i molt directe, i tot això entre una gran intensitat. Les seves discussions amb aquesta Laia invisible i fragments de les seves trobades.

Hi ha silencis prolongats desconcertants, fins que arriba el moment més divertit, quan interactua amb el públic i dubta si seguir endavant, es desdobla per mostrar-nos el Robert que vol continuar i el que s’hi nega. Explica acudits, es menja un plàtan, fa cantar els espectadors o llegeix les crítiques sobre aquesta mateixa obra. ¿On acaba la realitat i comença la ficció? Aquesta és la qüestió.

Atrapat en una espiral

Explica intimitats de la parella, recorda anècdotes de la seva relació, les contradiccions de la Laia i les seves pròpies, fuma un cigarret, obre una capseta de música, recita una cançó i, tot i que vol anar-se’n sembla que no pot, com si fos un dels personatges d’El àngel exterminador de Buñuel que no podien sortir de la casa. No sembla capaç de marxar del teatre fins que no digui l’última paraula de text.

Paròdia els personatges clàssics de l’escena, amb atenció especial a un presumpte Hamlet femení i mostra les seves múltiples personalitats, ja no saps si estàs davant d’una persona o un personatge. El que la Laia li ha escrit, ¿és una oportunitat per al seu lluïment o una subtil venjança perquè no pugui oblidar-se’n? Realment han de tenir molt valor tots dos per introduir-se en aquesta espiral que resulta més dolorosa que nostàlgica. Pel que sembla no se n’han penedit, ja que fa temps que la representen...

L’actor titella

L’obra està esplèndidament escrita, alternant les frases més dures i contundents amb les més poètiques, convertint l’actor en un titella en mans d’una marionetista tan perversa com intel·ligent, posant en dubte la funció del teatre i la representació, del masclisme i el feminisme, de l’amor i el desamor. Això no és una comèdia romàntica nord-americana, en la vida real, la gent de carn i os és més com la Laia i el Robert.

Notícies relacionades

‘Robert’

¿On?  El Maldà (Pi, 5).

¿Quan?  de dimarts a dissabte (20 h) i diumenge (19 hores). Fins al 24 d’octubre.

Preu:  de 16 a 20 euros.

Més informació:  El Maldà.