On Catalunya

QUÈ PODEU FER AVUI A BARCELONA

¿Els melodrames són per a l’estiu?

La Filmoteca dedica un cicle estival a aquest gènere

¿Els melodrames són per a l’estiu?

FILMOTECA DE CATALUNYA

5
Es llegeix en minuts
Eduardo de Vicente
Eduardo de Vicente

Periodista

ver +

Hi ha una norma no escrita en el món de l’exhibició que estableix quins són els gèneres més adequats per a cada època de l’any. Per exemple, el terror sol arribar a la tardor-hivern, quan el fred es comença a notar. Segons aquestes regles, l’estiu és el moment propici per a les comèdies (incloses les musicals) i les pel·lícules d’acció i grans efectes especials, pur entreteniment, en definitiva. N’hi ha prou de comprovar-ho veient la programació dels múltiples Cinemes a la Fresca. La Filmoteca de Catalunya ha decidit desafiar tots els principis i dedicar aquests mesos al gènere més inapropiat: el melodrama, que se sol identificar amb l’hivern. Però, a més, han decidit relacionar-los i enllaçar-los perquè dialoguin entre ells en un interessant cicle: Melodrames creuats.

Pobres, rics i triangles

Els pròxims tres films tracten de vides de rics i pobres que aspiren a més com el protagonista d’El mercader de les quatre estacions (1971, dies 16 i 22), de Rainer Werner Fassbinder. És un humil fruiter ambulant de Munic que porta una amarga existència sense autoestima i es refugia en l’alcohol i la violència. El contrast més radical arriba amb la família protagonista d’Escrit en el vent (1956, dia 17), uns magnats del petroli que viuen en l’opulència entre alcohol, escales interminables, miralls enormes i colors cridaners, però també tenen secrets. La curiositat és que la història va inspirar la cèlebre sèrie Dallas. Aquests films també poden transcórrer en grans paisatges com Días de cielo (1978, dies 20 i 24), el film preciosista amb l’oscaritzada fotografia del cubanocatalà Néstor Almendros que va descobrir Terrence Malick. Richard Gere i Brooke Adams són una parella que deixa Chicago el 1916 per emigrar a Texas buscant una vida millor i faran tot el possible per sortir de la misèria. There will be blood (Pous d’ambició, 2007, dies 21 i 27) és un altre retrat de la cobdícia a través de la figura d’un home (Daniel Day Lewis) que, en la mateixa època, pretén fer fortuna i es converteix en un magnat al trobar petroli, però els seus principis trontollaran.

El següent grup explica grans històries triangulars d’amor, crim i traïció començant per la magistral cinta muda Amanecer (1927, dies 22 i 28), en què un camperol, a instàncies d’una dona fatal, decideix matar la seva dona durant un viatge però, en el trajecte, se’n torna a enamorar. Match Point (2005, dies 23 i 28), de Woody Allen, explica com un jove tennista sense recursos aconsegueix entrar en l’alta societat casant-se amb la filla d’un milionari però, en el fons, està enamorat d’una apassionada aspirant a actriu. A Two lovers (2008, dies 25 i 28) és Joaquin Phoenix qui es debat entre la dona que donaria estabilitat a la seva vida i la que el tempta posant-lo al caire de l’abisme. Per acabar, Rachel Weisz és la dona d’un important jutge britànic als anys 50 a The deep blue sea (2011, dies 27 i 31), però tota la seva vida canvia quan coneix un expilot d’aviació i està disposada a tot per ell.

Amors desinteressats i maltractament

Els amors impossibles i desinteressats i la ceguesa marquen el següent tríptic. Obsessió sublim (1935, dies 29 i 3 d’agost) explica la improbable relació entre un capritxós milionari i una dona a qui deixa viuda i cega després d’un accident provocat per la seva irresponsable actitud. Aquesta circumstància el fa reflexionar i decideix dedicar la seva vida a intentar compensar-la anònimament. El 1954 es va rodar un remake(Obsesión) ara amb un luxós Technicolor i una parella estel·lar, Rock Hudson i Jane Wyman (dies 30 i 4 d’agost), amb escasses diferències argumentals però més glamur. No menys emocionant és Luces de la ciudad (1931, dies 30 i 5 d’agost), el clàssic mut de Charles Chaplin en què el rodamon intenta aconseguir diners perquè una venedora de flors invident de què s’ha enamorat pugui recuperar la vista.

Obrirà l’agost la poc coneguda, però considerada precursora del feminisme, La somrient Madame Beudet (1923, dies 3 i 7) en un cicle sobre homes maltractadors i dones que es rebel·len. És una jove amant de la cultura, sobretot la música i els llibres, però el seu marit és un empresari tèxtil, de gustos i amistats més simples. Llum de gas (1944, dies 4 i 8) va ser un gran èxit de l’època, la tensa història d’una dona que, després de casar-se amb un pianista, creu estar tornant-se boja a la mansió de la seva tieta, una cantant d’òpera que va ser assassinada... i fins aquí podem explicar. Martha (1974, dies 5 i 10), també té la firma de Fassbinder i parla d’un marit que tiranitza i maltracta la seva dona prohibint-li sortir de casa i veure les seves amistats fins que ella demana ajuda a un excompany de feina. El món laboral també és terreny abonat per aquest tipus de comportaments com demostra Phantom thread (El hilo invisible, 2017, dies 6 i 10) sobre un prestigiós i detallista modista que, amb l’excusa del procés creatiu, manipula fins al límit la seva musa, model i amant.

Dones sacrificades

Notícies relacionades

El sacrifici de les dones presideix el següent bloc, d’origen literari, encapçalat per dues versions d’una novel·la de Stefan Zweig, Carta d’una desconeguda. La primera és Només ahir (1933, dies 6 i 14) sobre un home que, a punt de suïcidar-se en ple crac del 29, llegeix la carta d’una dona amb qui va tenir una aventura i descobreix com el va estimar. La Carta d’una desconeguda de Max Ophüls (1948, dies 7 i 11) explicava la mateixa història però amb alguns canvis, transcorria a la Viena de principis de segle i era més fidel a l’original. A La casa de la alegría (2000, dies 11 i 14), a partir de la novel·la d’Edith Warton, Gillian Anderson (Expediente X) és una dona que pretén fer un bon matrimoni per entrar en l’alta societat sacrificant per aconseguir-ho el seu autèntic amor, però les coses no sortiran com espera. Finalment, la portuguesa La venganza de una mujer (2012, dies 12 i 17), és una adaptació lliure de la famosa Les diabòliques, de Barbey d’Aureyville sobre un aristòcrata llibertí avorrit de la vida després d’haver assaborit de sobres tots els plaers. Però l’aparició d’una misteriosa dona trencarà els seus esquemes. El cicle continuarà les següents setmanes d’agost amb nous melodrames de passions, amors desfermats i sentiments a flor de pell que repassarem en un pròxim article.

‘Melodrames creuats’

¿On?  Filmoteca de Catalunya (plaça Salvador Seguí, 1-9).

¿Quan?  diferents dies i hores fins a finals d’agost.

Preu:  de 3 a 4 euros.

Més informació:  Filmoteca de Catalunya.