QUÈ PODEU FER AVUI A BARCELONA

La vida d’una escriptora pionera

El Teatre Gaudí presenta ‘George Sand (Mi vida es la vuestra)’

La vida d’una escriptora pionera

En ple 2021, és habitual que les dones escriguin novel·les, però al segle XIX era tota una odissea. Recordem que, per exemple, Caterina Albert va haver de publicar sota el pseudònim de Víctor Català per veure les seves obres editades. En aquest sentit, una de les pioneres va ser George Sand, sobrenom d’Amantine Aurora Lucile Dupin, que també va ser una revolucionària que va lluitar pels drets de les classes treballadores i de les dones. Si volem conèixer més a fons l’apassionant trajectòria d’aquesta artista, el millor és acudir a la sala petita del Teatre Gaudí on els caps de setmana es pot veure George Sand (Mi vida es la vuestra), interpretada per la uruguaiana Analía Puentes, que col·labora en la dramatúrgia amb Camilo Zaffora i dirigida per Jessica Walker, el mateix equip que va revisar la història de Maria Antonieta amb excel·lents resultats.

L’escenari està ocupat per un piano, interpretat per Elke Sanjosé, i pertot arreu podem veure partitures i cartes, per terra i penjades del sostre. A la dreta, una tauleta on sobresurt una ploma. La pianista va de jaqué amb un barret negre mentre que Puentes llueix una combinació negra. El blanc i el negre són els principals colors de la funció, com si volguessin remetre’ns al blanc del paper i el negre de la tinta. Comença rememorant la seva relació amb la seva mare, que va ser qui li «va mostrar el món» i el va ensenyar a «estimar la naturalesa». També, en aquest pròleg, evoca la seva amistat amb altres artistes de l’època com Balzac o Flaubert.

Pare aristòcrata i mare humil

Poc després va analitzant la seva vida de forma cronològica i renega de l’etiqueta d’aristòcrata que li van posar. El seu pare sí que ho era, pertanyia a una família relacionada amb reis i comtes, però la seva mare és la gran oblidada i la que més li va influir tot i que es va veure obligada a viure amb l’àvia paterna. Per seguir amb el relat, es posa una camisa blanca i una americana negra sobre la roba que portava i un barret. I és que una de les particularitats d’aquesta artista és que li agradava vestir-se d’home («no soc una senyora, no soc un senyor i em vesteixo com em dona la gana», explica).

Analía Puentes es va desdoblant en diversos personatges per il·lustrar les seves experiències. Al principi era la mare i ara es converteix en el seu marit, el baró Dudevant (amb qui es va casar amb tan sols 18 anys), que li retreu el seu comportament, la vestimenta, els contactes amb gent poc recomanable com ara actors i socialistes i la va ofendre fins al més íntim quan li va dir una frase impossible d’escoltar per a algú que adora escriure: «Ni una paraula més». Igualment es converteix en el jutge que s’ocupa del seu divorci per, més tard, tornar a Sand perquè defensi els seus arguments.

Els seus amants i la reivindicació

Explica l’origen del seu nom artístic i quatre veritats sobre el matrimoni, critica els moralistes i descobreix els plaers i les amargors de l’amor amb el seu col·lega Alfred de Musset, el seu amant, amb el qual estableix una complexa relació de dependència. Considera el seu afer amb el compositor Frédéric Chopin com menys passional i més maternal, un home turmentat que va tocar fons a Mallorca, per acabar dient que, en realitat, l’única persona a qui ha estimat és la seva mare.

És una reivindicació d’aquest personatge històric no sempre ben vist que és important descobrir per les portes que va obrir a les dones perquè fossin concebudes com alguna cosa més que les criades del patriarcat. Independent, valenta, atrevida, desafiadora però, com bé mostra Puentes, també vulnerable. L’actriu desgrana les paraules amb delicadesa, respecte i admiració mentre la pianista aporta elegància a l’espectacle amb la música, sobretot de Chopin, amb el seu popular Nocturn.

La seva història és la nostra

En una hora hem conegut a fons una figura més rellevant del que pensàvem, que era molt més que l’amant de Chopin, que va crear novel·les que han aguantat el pas del temps, que es va avançar a la seva època i és avui més contemporània que fa dos segles. I tot això servit per una actriu i un equip entossudits a refer la nostra perspectiva sobre les vides que ens van explicar i valorar els qui van fer un pas al davant en el passat. A la fi coincidirem en el subtítol. Sí, la seva història és la nostra o la que ens agradaria que fos nostra.

Notícies relacionades

‘George Sand (Mi vida es la vuestra)’

¿On?  Teatre Gaudí (Sant Antoni Maria Claret, 120).

¿Quan?  divendres i dissabtes a les 18 hores i diumenges a les 17. Fins al 27 de juny.

Preu:  de 12 a 20 euros.

Més informació:  Teatre Gaudí.