«Amb l’esclop del pescador, m’he fet una barca xica...»

Hi havia una vegada una època llunyana (o potser no tant) en què els nens no tenien tantes joguines com ara, no es passaven el dia enganxats a la consola i el més semblant a la tecnologia era la ràdio de galena (els que desconeguin de què parlem poden descobrir-la a la Viquipèdia). Era l’habitual en la postguerra, en què la majoria de la població no tenia un benestar mínim. Però si per alguna cosa han destacat sempre els petits és per exercitar la seva imaginació i aconseguir jugar amb qualsevol cosa, i d’allà va sorgir la idea de construir barquetes amb qualsevol material al seu abast. Una petita mostra (conseqüentment, no podia ser gaire gran) d’aquestes joguines es pot veure aquests dies en l’exposició Mestres d’aixa de butxaca organitzada pel Museu Marítim de Barcelona (MMB) en col·laboració amb el seu homònim mallorquí.

Consisteix en una vintena de barcos de joguina que són el testimoni d’una forma de vida, de relacionar-se amb la natura, d’entendre el joc i d’acostar-se als principis de la navegació, però també té un espai que fomenta la nostra participació, així com ens planteja una sèrie de reptes. Està situada al vestíbul del recinte, a la dreta, pel qual és gratuïta i no fa falta comprar una entrada. Després del cartell anunciador, entreveiem el primer model es tracta d’una barqueta de palangre de 1948 feta amb suro i, al costat, ens expliquen en un plafó l’evolució de la història de la joguina.

Utilitzant tota mena de materials

En el següent espai podem veure quatre exemples més, tots ells petites delícies. Una vintena d’embarcacions, les més diminutes, fetes amb closques de nous i avellanes l’any 1958; un altre del mateix any a partir d’un tap de cava; un tercer, el més colorista, amb una llauna de conserva de tonyina de 1945 i l’últim, que mostra una llanxa feta amb fusta amb la seva corresponent hèlix.

A continuació veiem una vitrina en la qual es troben vuit miniatures realitzades amb fusta el 1948. Representen el submarí ‘Nautilus’, un transatlàntic, una llanxa torpedera, un destructor americà i un creuer de guerra. Curiosament, aquí deixem de banda per un instant el mar i volem cap al cel amb dos avions bimotors, un dels quals, a reacció. Paral·lelament, a la paret explicativa corresponent ens expliquen què és jugar. La resposta consisteix a passar-ho bé i asseguren que aquestes barquetes expliquen qui som i qui volem ser així com apareixen impreses algunes frases dels seus veterans constructors.

Musclos i escorces

Passem al següent conjunt de peces. Aquí els materials són tan sorprenents com una closca de musclo, uns ossos de sípia coronats amb unes plomes, amb fulles d’asfòdel (una planta que fins i tot sortia a les novel·les de Harry Potter) i les típiques barquetes de paper (que aixequi la mà qui no n’hagi fet alguna algun cop en la vida).

El següent bloc està format per una embarcació feta amb una escorça, una cosa habitual a les zones poblades per pins, o els més antics, un de suro fet a Sant Feliu de Guíxols el 1937, un altre amb el mateix material que data de 1925 i va ser fet a Arenys de Mar o diversos ganivets i navalles del mateix any que s’utilitzaven per construir-los.

Vídeos, plafons i sorpreses

Es projecta un vídeo que ens parla dels Barcos de l’ahir i en què alguns dels seus canosos constructors ens expliquen la seva experiència. Al costat, a Jugar dins jugar fora ens expliquen que, abans, era molt habitual que els nens juguessin al carrer sense vigilància i que aquests hàbits van canviar amb l’arribada de la televisió. Als següents plafons ens parlen de les diferents tipologies de barcos, de l’herència del patrimoni lúdic, no sempre considerat en la seva justa mesura però amb un alt valor simbòlic, i un vídeo que complementa l’inicial titulat Barcos d’avui.

El següent grup comprèn un catamarà de fusta que navegava fàcilment que bufava una mica el vent, un de patins accionat per una goma, amb un tap de suro, un clau i ploma i. el més sorprenent, fet amb agulles d’estendre. Per acabar, ens conviden a seguir les instruccions per fer el nostre propi barco de joguina i també ens remeten a la seva pàgina web per a més informació.

Participació i altres al·licients

El millor exemple d’això és la iniciativa Vitrina buida, en la qual s’incorporaran els models que facilitem. Ara mateix podem veure tres embarcacions fetes amb plastilina per Enric García Domingo que representen un submarí Seaview (inspirat en la sèrie dels seixanta Viatge al fons del mar), una llanxa ràpida britànica i un submarí alemany. Finalment ens conviden a participar en uns reptes a la seva pàgina de Youtube consistents a fabricar el nostre propi barco de vela, de càrrega o un submarí.

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Per dirigir-nos a la sortida ens indiquen que ho hem de fer pel costat oposat, i això ens serveix d’excusa per veure alguns detalls més com els objectes insòlits que exposen. Es tracta d’un estrany telèfon autoexcitat (no pensem malament, és el que permet parlar sense alimentació elèctrica externa), la bobina de Ruhmkorff, amb la qual va néixer la telefonia sense fils, unes aquarel·les d’uniformes d’oficials dels segles XVIII i XIX, així com uns soldadets de plom i un diorama d’un atac a un cau de pirates. Al jardí ens esperen encara dues sorpreses més: l’antic pont de comandament del paquebot Santa Eulàlia i una rèplica del submarí Ictineo I, creat per Narcís Monturiol. «Amb l’esclop del pescador, m’he fet una barca xica...»