Quan Einstein es va convertir en Marilyn

Cal reconèixer que el titular pretén ser impactant. ¿En què s’assemblaven Albert Einstein i Marilyn Monroe? És coneguda l’anècdota que l’actriu tenia un coeficient intel·lectual superior al del científic però, la veritat, és que, físicament, eren totalment oposats. ¿O no? Per demostrar-ho n’hi ha prou amb acostar-nos a la galeria Jordi Barnadas on, només fins dissabte dia 6 de març, es pot visitar una exposició tridimensional molt curiosa titulada Dualitats, creada pel gironí Sergi Cadenas, un artista autodidacte que juga amb els efectes òptics per crear quadros que, vistos des d’un costat mostren una imatge, però, des de l’extrem oposat, és una altra de molt diferent.

Per desig exprés de l’artista, la mostra es compon tan sols de set obres, sembla que no li agrada exposar-ne simultàniament massa, però tot i així resulta molt interessant repassar-les. En totes utilitza una tècnica mixta d’oli sobre tela i gairebé totes estan a la venda per preus que oscil·len entre els 14.500 i els 29.000 euros. A l’entrada de la galeria, i visible des del carrer, es troba Descarada, que és la cara d’una jove traient la llengua però, ¡atenció!, si canviem de posició es converteix en una terrorífica calavera. Cadascú que ho interpreti com desitgi.

Edats i miralls

Una vegada ja dins de la sala, a l’esquerra està Ulls blaus, un sorprenent treball en el que una nena amb el rostre net, la mirada ingènua i la pell tersa es transforma per art de màgia en una àvia atapeïda d’arrugues fent l’efecte que és algú que ha viscut molt i té moltes coses per explicar. Tot sembla indicar que es tracta de la mateixa persona, però en aquesta exposició el millor és posar-ho tot en dubte.

Al costat hi ha un altre dels quadros més sorprenents. Aquest és vertical i es titula A l’altra banda del mirall. És una imatge d’una dona gairebé de perfil que s’ha baixat la part superior del vestit deixant l’esquena al descobert, però davant hi ha un mirall i el seu reflex mostra el seu rostre així com els seus pits. Potser és el més original i i el que més crida l’atenció de tots.

Duel d’estrelles i el pas dels anys

A la paret de davant es poden veure tres retrats més. El primer és l’esmentat Bellesa versus intel·ligència en el qual Einstein es transmuta en Marilyn o viceversa. Ella està una mica seriosa i mirant a un punt indefinit mentre que el físic llueix la seva pinta habitual de despistat amb el seu bigoti i els seus cabells desordenats. Si el mires des del mig es produeix un curiós efecte en què creiem veure una insòlita Marilyn envellida.

La següent obra és El pas del temps, que sembla la versió masculina d’Ulls blaus i en la qual un jove perfectament afaitat es transforma en un home de mitjana edat amb la seva barba que recorda Bryan Cranston (el protagonista de Breaking Bad) o Patrick Stewart, el Picard de la nova generació d’Star Trek. De totes maneres segur que l’original no és cap dels dos, ja que l’artista sol treballar amb gent que coneix i dubtem que aquests actors figurin entre les seves amistats.

Canvi de sexe i més difícil encara

Mètode Stanislavski té aires de flamenc i mostra a una dona cridant amb una llarga cabellera i una ostentosa arracada. Ens recorda la cantant Rosario en ple ‘quejío’, però, si canviem de costat, s’ha canviat per un home amb barba i el que penja de la seva orella és una arracada molt més senzilla i petita.

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Finalment, a la planta superior es troba el primer d’aquests experiments artístics que realizó,Sentiments, que és el més difícil encara. No es tracta d’una imatge doble... sinó triple d’una jove descalça reclinada en una cadira i amb els peus elevats sobre una espècie de roca. Segons des d’on la mirem ens semblarà que està gairebé d’esquena, de costat o mirant-nos. Increïble però cert.

La veritat és que se’ns ha fet curta i ens n’hem quedat amb ganes de més. Per això ens hem posat a investigar i o no té o no hem trobat la seva pàgina web, per accedir a alguna informació més podem recórrer al seu Instagram on hi ha una dotzena d’exemples de la seva obra, però poc més. A Youtube hi trobarem diversos vídeos sobre el seu treball i fins i tot va ser entrevistat a El hormiguero. La seva especialitat consisteix a mostrar canvis radicals: de sexe, de raça, d’aspecte... Uns quadros molt originals d’un artista que pretén demostrar que tots som duals i que les persones són menys diferents entre nosaltres del que sembla.