12 quioscos imprescindibles de Barcelona

Els quiosquers i les quiosqueres són part i essència en un barri, el seu primer batec. Col·loquen els carrers abans que els primers veïns hi posin els peus. Són despertadors i animadors, i termòmetres veïnals: saben qui ha passat i qui no. En els últims anys han rebut més notícies de tancaments de capçaleres de publicacions que mai, però allà segueixen, remant contra tauletes digitals i 'smartphones', el vent i marea en l’era de la premsa digital. Són els herois de l’edició de paper, que, juntament amb les revistes i els dominicals, veuen descarregar a les seves parades bosses, maquillatge, ulleres de sol i tots els 'gadgets' que serveixin per atraure el lector. Sàviament i amb meticulositat apanyen altres productes en els pocs metres del seu espai laboral: llibres, 'souvenirs', 'snacks', begudes, loteries i flors. Però segueixen necessitant la premsa matutina per començar a rodar.

---

1. Obert les 24 hores

La Rambla, 51

Les Rambles de Barcelona no dormen. Davant el Teatre del Liceu, el quiosc d’en Joan, un cordovès de Luque que va arribar a Barcelona el 1968, és un dels tres quioscos de les Rambles que no tanquen mai. És com un far a Ciutat Vella. Dels 17 als 59 anys, en Joan ha estat aquí tots els dies de l’any. Quan va començar, el 90% del que venia eren diaris i revistes. «Tots els diaris feien dues edicions i la primera era per als quioscos, els rotatius ens arribaven després de la una de la matinada. Érem més de mil, i més de 200 ja han tancat», explica. Ara la majoria de coses exposades a la seva parada són 'souvenirs', 'snacks', cremes solars… El que menys hi ha és premsa. A la seva memòria queden el 'boom' dels TBO, el porno i els mapes que els GPS han esborrat. Avui els reclams són records en imants per a neveres, bufandes o gorres del Barça o de Barcelona per a turistes que es passegen per l’emblemàtic carrer.

---

2. Canaletes i les sopes de lletres en mil llengües 

Rambla de Canaletes

A dalt d’aquesta via de passejades amunt i avall, a les set del matí Coki aixeca les persianes del seu quiosc, davant la popular font de Canaletes. Aquest quiosc és com el barret d’un mag: hi ha diaris, premsa comarcal i internacional, però també, al costat d’una màquina de tabac, 'souvenirs', txutxes, begudes i esprai per refrescar-se la cara, crema solar de 30 i de 50 i 'aftersun', i fins i tot jocs de cartes (útil entreteniment de viatgers), tiquets del Bus Turístic i entrades per al Barça i el seu museu. Coki és argentí: gran poder de conversa. Ens explica que té molts clients de sopes de lletres, italians, alemanys, francesos, perquè els crucigrames els té en molts idiomes. Els estrangers també li compren les revistes de les seves televisions nacionals. Per això ell -diu- xampurreja tantes llengües. «Les suficients per aconseguir fer somriure el client», confirma.

---

3. El gran basar de Vora mar

Passeig Marítim, 25 (Hospital del Mar)

Els quioscos d’hospital són un altre bagul sense fons. Compleixen moltíssimes funcions a la vegada: venen regals, productes d’higiene, perfumeria i fins i tot cotilleria per als pacients ingressats. «On hi ha gent de pas, sempre hi ha una opció de venda», diu l’Ángel, el jove que regenta aquest estand de premsa que és moltíssim més. Tenen camises de dormir i bates, roba interior, gel de dutxa, desodorants, perfums, articles de papereria, flors seques, 'best-sellers', nines artesanals d’Onil (Alacant) i un ampli assortiment de bastons per caminar. Estant al costat de la platja, s’entén que també tinguin biquinis, banyadors, tovalloles, cremes solars, gorres... ¿I premsa? «Venem moltes revistes de xafarderia i labors. I les revistes d’història i curiositats, 'El Jueves' i les de salut també surten». El seu és un verdader basar. I el que ven més: aigua.

---

4. Petit paradís infantil

Marina, 141

A les cinc de la matinada, tan d’hora com sona, hi ha un lloc on la ciutat comença a sentir el primer «bon dia». «Els amos dels bars del barri, que ja de per si matinen, passen abans per aquí a buscar els diaris», explica Luis, que regenta un gran quiosc al carrer de Marina a l’altura del d’Ausiàs March. El seu estand és un paradís per als nens. La vorera és ampla, dona molt de si, i no hi falten cromos de sèries televisives com 'Pokémon' i àlbums per dibuixar i enganxar, com els de la nina Santoro; tampoc revistes infantils, com la nova 'Petit Sàpiens'. També hi ha joguines, i, per als adults, loteries. Es nota que és lloc de pas d’estrangers perquè tenen postals, 'souvenirs' i revistes de televisió alemanya o el 'Catalonia Today'.

---

5. Col·leccionables i clauers a prop del parc 

Plaça de la República, 9

Un quiosc a l’entrada d’un parc. ¡Quanta vida flueix entre ells! Al parc hi ha bancs per asseure’s a llegir el diari o una revista, mentre els fills o nets es gronxen o corren, jugant. El quiosc Parra, que té 57 anys d’història i que el Juan regenta avui a la plaça de la República (de Llucmajor, per als veïns de sempre a Nou Barris), a l’entrada del parc de la Guineueta, també és dels que més matinen a la ciutat. Obre a les cinc i tanca a les vuit del vespre, sense interrupció. Juntament amb les capçaleres de tots els diaris generalistes, un expositor de clauers personalitza el portaclaus amb noms propis emmarcats en colors. També despatxa joguines, com peces de casetes de nina, figures de dinosaure i personatges de Disney. De col·leccionables i àlbums amb els seus cromos tampoc n’hi falten. «Tenim una mica de tot», diu el Juan, que entre diaris i revistes també ofereix, a dos euros, pel·lícules en DVD de segona mà.

---

6. Una cantonada acollidora 

Còrsega, 551

Al girar la cantonada de Còrsega amb Marina -des de l’avinguda de Gaudí-, una ordenadíssima exposició de revistes i premsa diària i setmanal ens saluda. És la papereria Lobo, que Pilar Vergés va agafar de traspàs al quedar-se a l’atur. «La botiga em va enamorar», diu. A les seves mans, a poc a poc va anar passant de papereria a quiosc, i ara que els mòbils i les tauletes s’han anat imposant a la informació en paper, busca nedar i guardar la roba en un intent diari de renovar-se. Ho fa seleccionant llibres d’actualitat, sense deixar la papereria. «En revistes, intento que hi hagi una mica de tot: per a dones, homes i nens. Parlo amb el client i em preocupo que tothom trobi el que busca. I, si no ho tinc, en un 90% dels casos ho acabo aconseguint». Sap que potser està tractant amb l’última generació de compradors de premsa en paper i, davant d’això, «o renovar-se o morir», assumeix la quiosquera, que interactua amb el barri i el mima amb la salutació, el somriure, la conversa o la recomanació d’un llibre, amb mitja botiga dins i mitja fora. La Pilar va eliminar la porta per obrir-se més al barri. També als gossos, a qui una etiqueta al vidre convida a entrar. 

---

7. Notícies entre aromes del Penedès

Mare de Déu de Montserrat, 258

Al costat de mig centenar de referències de revistes i les capçaleres més comunes de premsa que podem trobar a tots els quioscos, a la muntanyosa avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, al barri del Guinardó, hi ha un comerç on tot això conviu amb temptacions diverses. És quiosc, papereria, estanc, celler i gairebé un ultramarins, perquè també s’hi venen productes alimentaris. Hi trobem vins del Priorat, el Montsant, el Penedès, Rueda... mel artesana, fruita seca, oli d’oliva verge extra, caramels i torró. El David, el trempat dependent, tant et pot vendre una revista, un diari o un boli Bic com un licor del Penedès –el cap és d’aquella terra, explica–. I si res d’això et fa el pes, pots temptar la sort comprant loteria. 

---

8. El quiosc de les quatre estacions

Feliu i Codina, 19

En ple barri d’Horta, el que als anys 60 va ser una papereria de barri, amb les seves llibretes, llapis i llibres escolars, es va transformar fa unes quatre dècades en quiosc, amb diaris i revistes per als veïns que volen estar al dia. El Vicente, valencià, i la Paulina, de Valladolid, són la parella que el va portar fins que es van jubilar, el 1985. El vincle amb València els va portar aviat a vendre petards, bengales i bombetes i material per a les revetlles. Quan s’acostava Sant Joan, tot el barri ho sabia. Quan arribava el dia dels difunts, també, perquè venien flors. Preparaven el Nadal portant joguines d’Alacant, i per Carnaval, en aquesta botiga quiosc hi havia disfresses. Avui el Vicente, el fill del matrimoni, regenta el quiosc familiar i manté la tradició d’anar ambientant el comerç segons l’època de l’any. «Avui més que mai s’ha de saber complementar. Aquí, a més de tenir cromos de futbol, fem fotocòpies, escanegem documents i venem la Lotto 6/49», diu. 

---

9. Llibres a la paret de les monges

Bruc / Provença

A la confluència dels carrers de Bruc i Provença, Martí Miret atén un quiosc que salta a la vista perquè porta remolc. Enganxada a la paret del convent de les monges angèliques que té al davant, planta cada matí una taula amb llibres de segona mà. «Els compro a qualsevol que me’ls porti, a 0,50 cèntims, i els venc a dos euros», explica. N’hi ha d’autoajuda, narrativa i novel·les diverses. És la cantonada del Sant Jordi perenne de què s’ocupa el simpàtic quiosquer, el petit de cinc germans el pare dels quals era repartidor de premsa. Fa una dotzena d’anys que va agafar el relleu de la seva mare al capdavant d’aquest punt de venda de diaris i hi va introduir l’opció del llibre de segona mà. A més de diaris, revistes i caramels Halls, també despatxa targetes de TMB perquè, com bé diu, «tot fa bullir l’olla».  

---

10. ‘Snacks’ i revistes davant el Palau Robert

Passeig de Gràcia, 107

S'assemblen, però cada quiosc té la seva personalitat. L’hi imprimeix qui el regenta i també la seva ubicació. Davant el Palau Robert, al majestuós passeig de Gràcia, de les 7 a les 21 hores, sense interrupció, revistes i diaris nacionals i estrangers van saludant el transeünt: empresaris, oficinistes, congressistes i clients de les luxoses botigues de l’avinguda. Al quiosc que atenen el Ricardo i el David ofereixen una gran varietat de revistes especialitzades i nombroses publicacions de premsa estrangera. És un dels pocs quioscos on hi ha la revista Capçalera, sobre l’actualitat del món periodístic, l’esquadró de professionals gràcies als quals la premsa apareix  cada dia als quioscos. En aquest punt de venda tan ben situat també s’hi pot trobar l’Heraldo de Aragón i premsa de França, Alemanya, Itàlia, la Gran Bretanya. I de nord-americana, com el 'NY Daily News' o 'The New York Times'. Aquí, els 'snacks' tenen molta sortida; petits piscolabis per a oficinistes d’una zona amb poques botigues d’alimentació.

---

11. Economia a les portes de la Borsa

Passeig de Gràcia, 19

El quiosc que Encarna Rodríguez atén davant l’edifici de la Borsa de Barcelona alimenta l’esperit capitalista amb una enorme diversitat de revistes i rotatius de temàtica econòmica, empresarial, financera. Negocis, tendències de mercat i experiències d’empreses i emprenedors, sobre paper. Entre moltes altres, hi ha 'Dirigentes', 'Inversió i Finances', 'Capital', 'Expansión', 'Economista', 'Cinco Días', 'Forbes' i 'Financial Times'. També publicacions sobre viatges i decoració, fotografia i cine. La xafarderia i la televisió no tenen els seus compradors en aquest punt de la ciutat. Aquí els valors borsaris marquen un estil molt propi, en què troben lloc souvenirs com samarretes o gorres del Barça per als turistes.

---

12. Un quiosc de revista

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Urgell, 32 / Floridablanca, 115

Entrar en certs comerços és un viatge semblant a una sessió de cine. En surts diferent. Una cosa així passa al quiosc de l’Iván. És el FreeTime Revistas & Libros que la seva família i ell mateix van regentar durant 25 anys a la Rambla. Hi venien una mica de tot: diaris, revistes, souvenirs... I, de manera natural, es van anar especialitzant en revistes editades en altres països. De moda, música, decoració, fotografia o literatura, són publicacions de col·lecció perquè el seu disseny, la seva maquetació, les fa semblants a llibres que donen vida i estil als espais, ja siguin llars o despatxos. Entre tot aquest desplegament de magnífica enquadernació (més de 300 capçaleres), s’entén que l’Iván digui que «el paper està més viu que mai». Per als fans de certes revistes, és un luxe disposar d’aquest quiosc a la ciutat. «Sí, som botiga, però volem seguir sentint-nos quiosc: la seva aurèola té un component nostàlgic que no volem deixar marxar», diu qui alimenta el blog-web de la botiga: www.freetimekiosko.blogspot.com.es.