On Catalunya

Cine

'Underwater' i cinc pel·lícules més sobre escabetxades sota el mar

La pel·lícula deixa anar a les sales una nova criatura abissal amb la qual enterrar l'estampa Disney de 'La sireneta'. Repassem altres històries de cine amb monstres submarins

ONBARCELONA  PELICULA UNDERWATER

ONBARCELONA PELICULA UNDERWATER / Alan Markfield

3
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Pot ser que Disney intentés convèncer-nos que en les profunditats de l’oceà se celebra una festa contínua en la qual els crancs canten a plens pulmons i sense empassar-se aigua i els peixos toquen el clarinet, però en realitat el món submarí és molt menys hospitalari. I el cine ens ha ensenyat que les amenaces submarines són fins i tot més perilloses que la falta d’oxigen: taurons assassins, calamars venjatius, barcos enfonsats plens de secrets i, per descomptat, criatures abissals com la que anima la peripècia narrativa d’‘Underwater’, el ‘thriller’ protagonitzat per Kristen Stewart, que avui arriba a la cartellera.

Underwater

AccióEUA, 2020Direcció: William EubankRepartiment: Kristen Stewart, Jessica Henwick, Vincent Cassel, JohnGallagher Jr.

Dirigida per William Eubank, la pel·lícula acompanya una tripulació d’investigadors que treballen a diversos quilòmetres per sota de la superfície oceànica i que, quan la instal·lació submarina en la qual treballen s’inunda a gran velocitat a causa d’un terratrèmol, decideixen caminar a través del terra marí fins a una plataforma petrolífera abandonada. En el seu avanç, això sí, descobreixen que estan sent caçats per uns estranys depredadors marins.

Dit d’una altra manera, es tracta d’una altra història sobre un grup de persones atrapades en un entorn claustrofòbic i enfrontades a una presència alienígena extremadament hostil que les va aniquilant una a una de formes particularment brutals o, en altres paraules, una imitació d’‘Alien’ (1979).

Com en l’espai, després de tot, al fons del mar ningú pot sentir els teus crits, i potser sigui per això que les semblances amb el clàssic de Ridley Scott són una constant entre bona part de les altres pel·lícules que han convertit les profunditats de l’oceà en una reguera de sang humana. A continuació repassem les més importants. Fixeu-vos que una quantitat notable van ser produïdes el 1989; qui sàpiga per què, que aixequi la mà.

1. Abyss (1989)

Just després de rodar ‘Aliens’ (1986), el director James Cameron va decidir viatjar de l’espai exterior a les profunditats del mar. La seva quarta pel·lícula se centra en un equip de busseig civil que, mentre busca un submarí nuclear perdut, es troba amb una espècie aquàtica alienígena. Cameron va intentar, amb un èxit més aviat moderat, barrejar gèneres com el ‘thriller’ de la guerra freda, la fantasia de Disney, el drama romàntic i la ciència-ficció pseudomística popularitzada per Spielberg –de fet, podria definir-se com un succedani passat per aigua d’‘Encontres a la tercera fase’ (1977). En tot cas, 30 anys després, les seves seqüències subaquàtiques continuen enlluernant.


2. Leviathan: el demonio del abismo (1989)

Al centre de la seva premissa argumental hi ha una ampolla de vodka, trobada en un barco soviètic enfonsat i contaminada amb una droga experimental que, arribat el moment, converteix un grup de miners incauts en criatures aquàtiques horribles que canvien de forma. Aquestes monstruositats es fusionen d’una manera que evoca ‘La cosa’ (1982) per acabar assemblant-se a una versió Hacendado del xenomorf d’Alien.


3. A 47 metres (2017)

Atrapa dues noies al fons de l’oceà i les enfronta a perills com la falta d’oxigen, la descompressió i, per descomptat, els taurons. Durant part del seu metratge ens manté interessats en com les noies van superant obstacles, però el que hauria de ser terror es va convertint en comèdia involuntària per l’estupidesa de la parella i el seu afany aparent a fer tot el que està a la seva mà per morir com més aviat millor.


4. Profundidad seis (1989)

Una plataforma al fons del mar obre accidentalment una esquerda al terra oceànic i desencadena un terror que amenaça la tripulació d’una base nuclear submarina experimental. El monstre no apareix fins passats dos terços del metratge i, fins aleshores, el món submarí presumptament exòtic que se’ns mostra és tan interessant com l’interior d’un armari de l’Ikea. I quan la bèstia finalment apareix, resulta ser tan amenaçador com un cranc hiperventilat.


5. Megalodón (2018)

Notícies relacionades

Un grup d’investigadors marins queden atrapats al fons de l’oceà Pacífic i, en bona mesura a causa de la seva estupidesa, un tauró prehistòric de 23 metres de longitud que es creia extint milions d’anys enrere apareix en escena amb la clara intenció d’utilitzar-los com a berenar. Per sort allà està Jason Statham per evitar-ho i, mentre observa aquesta lluita entre la bèstia i el bèstia, la pel·lícula demostra ser plenament conscient de la seva pròpia ridiculesa. 

 

Temes:

Cine