El canari francès

Amb França posada contra les cordes ¿Què serà d’Europa? Del robatori al museu del Louvre a l’ingrés d’un expresident a la presó o a la minoria amb què governa Emmanuel Macron en un país de règim presidencialista, els nostres veïns semblen descendir en espiral cap a un futur immediat molt incert.

Ja no queda gaire espai a Viquipèdia per continuar afegint noms de primers ministres amb cinc en un sol any, incloent les dues eleccions de l’actual Sebastián Lecornu. Però segur que la llista no ha acabat aquí. Les majories que donen poder al president per tirar endavant els projectes més crítics s’han esfumat i les enquestes diuen que dos de cada tres francesos consideren els polítics fonamentalment corruptes, i l’entrada a la presó de Sarkozy no fa més que confirmar-ho. Per si no fos prou, creix el dèficit econòmic en un país encara consternat per la violació de més de 50 homes d’una dona drogada pel seu marit. Els signes no poden ser més descoratjadors.

Notícies relacionades

Marlen, cubana a Barcelona: "Ens és indiferent si Cuba s’ha d’annexionar als EUA"

El barco ‘fantasma’ rus a la deriva al Mediterrani: una bomba de rellotgeria a què ningú es vol acostar

El que està passant a França és la paràbola del que el recent premi Princesa d’Astúries d’humanitats, el filòsof Chul Han, considera com la incapacitat de relacionar-nos en el que denomina la societat del cansament. Un camí directe cap al fracàs. No és estrany que en aquestes mateixes enquestes a l’opinió pública gal·la el 70% desitgi que Macron renunciï i es convoquin eleccions anticipades. Aquestes mateixes enquestes prediuen el triomf del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen.

L’extrema dreta a França podria haver trobat després de dues dècades esgarrapant el poder la tempesta perfecta per aconseguir-lo. Tot i que ha endolcit la seva postura antieuropea, continua sent una fervent seguidora de Vladímir Putin i considera que Ucraïna està sotmesa a occident, del qual no hauria de formar part. Tant de bo les prediccions no es compleixin. El dolent és que si el declivi francès és el canari a la mina, el desastre serà per a tot Europa, en un moment en què precisament hauríem de treure el cap ara que Donald Trump avança per trencar la democràcia a Amèrica.