'Rita': una emotiva mirada a la mort digna

Obrir la finestra i mirar què passa al teu voltant hauria de ser una obligació per a qualsevol autor o director teatral. Són temps per abordar des de l’escriptura dramàtica una actualitat no sempre joiosa i, alhora, fugir de llocs habitualment trillats. I és que no són poques les veus que ho han trobat a faltar en l’aplaudida dramatúrgia contemporània i la seva legió d’excel·lents firmes. AMarta Buchaca(Barcelona, 1979), al contrari, no se li pot adjudicar aquesta carència.

Per exemple, si en una de les seves últimes obres, ‘Només una vegada’, va posar a l’escenari del TNC de manera rigorosa un tema que tant s’ha de denunciar com és la violència de gènere, ara porta la seva mirada a una altra qüestió també actual: la mort digna i l’eutanàsia. Buchaca aborda al seu teatre coses transcendentals, cert, però sense la llosa de la transcendència.

Perquè ‘Rita’, a la cartellera a la Sala de Dalt de la Beckett, és una comèdia que parla de qüestions tan serioses com l’amor i la mort en l’entorn familiar.Amor a una mare i, per què no, també a una mascota, una gosseta. Totes dues estan en la recta final de la seva existència i pateixen, per la qual cosa la seva gent més propera es qüestiona la necessitat d’allargar, o mitigar, aquest tràngol.

Dos germans

Dos germansAquesta família són dos germans, Toni (David Bagés) i Júlia (Anna Moliner). Ell s’acaba de separar i és un hipocondríac de manual, perquè viu en permanent alerta davant de qualsevol petita xacra. És l’amo de la Rita, a qui el seu veterinari creu que s’ha de sacrificar. El Toni es resisteix a fer-ho, i més si pensa en el moment en què hauria de comunicar-l’hi a la seva filla. La Júlia, que és metge, està acostumada a notificar aquestes males notícies als seus pacients, tot i que, per contra, no ho té tan clar amb el tema de la seva mare malalta. També passa un mal moment personal amb un marit que viatja molt i l’atén poc.

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

Buchaca, també directora i productora de l’obra, manifesta de nou la seva habilitat per a un retrat ben perfilat dels seus personatges. Ho fa en una obra que és com una nina matrioixca russa amb breus escenes per compondre un tot. La peça oscil·la entre el registre còmic i el que vol provocar la reflexió en l’espectador, tot i que hi ha alguna escena de l’inici –la de la Júlia quan explica al seu germà que es planteja desprendre’s d’un dels seus col·laboradors– que podia haver-se resolt de manera més breu per no alentir el desenvolupament de l’obra. Però aviat es recupera el pols en una funció que no pot deixar de ser emotiva, tot i que no cau mai en la sensibleria.

La dramaturga i directora compta sempre amb la complicitat dels seus intèrprets. Bagés ja té moltíssims quilòmetres fets i sempre dona el to als seus personatges. Igual pot ser una mica rondinaire com seductor. Hi va ser ja aquest estiu en la presentació de l’obra en el cicle ‘Terrats en cultura’, però no Moliner, que substitueix Sara Espígul en l’estrena a la Beckett. L’actriu badalonina també és d’aquelles amb una capacitat que li permet canviar de registre en un sospir. Tots dos es mouen en un espai ple de trastos i records familiars de Buchaca que encaixen perfectament en un text, recent premi Frederic Roda, cridat a tenir vida més enllà de la Beckett.