Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

TEATRE

'Karen': ¿faries qualsevol cosa pel teu fill?

El teatre Gaudí acull un 'thriller' àgil d'Ever Blanchet, dirigit per Marta Gil Polo, que a partir d'uns secrets familiars foscos ens planteja un debat sobre conviccions ètiques

José Carlos Sorribes

'Karen': ¿faries qualsevol cosa pel teu fill?

MARTI FRADERA BOHERA

Ever Blanchet, l’autor de ‘Karen’, explica que el va inspirar un esdeveniment real sobre un jutge que no va poder portar a judici dos adolescents, un dels quals acusat de matar una jove, perquè els seus pares els van treure del país abans que trepitgessin la sala del tribunal. Aquest fet va donar peu al responsable del Teatre Gaudí a elaborar una peça que planteja una pregunta molt concreta: ¿faries qualsevol cosa pel teu fill? Com sempre passa amb les òptiques teatrals ben enfocades, és a l’espectador a qui correspon respondre o, com a mínim, debatre sobre l’interrogant.

Karen

Teatre Gaudí
Autor: Ever Blanchet
Direcció: Marta Gil Polo
Repartiment: Armand Villén, Maria Clausó, Pep Planas, Isabelle Bres, Isa Mateu, Carles Pulido
Fins el 9 de juny
Des de 12 €

‘Karen’ discorre a bon ritme sota els paràmetres d’un ‘thriller’. S’obre amb l’aparició d’un personatge, el Mario, que fa una trucada inesperada a un amic, l’Andreu, després d’una dècada d’absència. Li anuncia la seva tornada des d’Austràlia, on ha viscut els últims anys. Poc després, l’Andreu rep la seva dona, la Carme, que també ve de lluny, de Colòmbia, on acaba de visitar el seu fill, que viu allà amb la seva família. A poc a poc, la trobada s’amplia amb l’aparició d’un parell d’amigues i un jove d’origen marroquí, nascut a Lleida, que diu ser el fill d’una d’elles.

En aparença, tot es desenvolupa amb normalitat, però hi ha un evident mar de fons. L’aparició del Mario destaparà un episodi oblidat durant molt temps. Un tall a la peça ens porta cap a un ‘flashback’ de 13 anys que ens posa en situació. El muntatge agafa llavors un vol sostingut a l’embarcar-se en un ‘thriller’ que va avançant amb cada escena.

No es tracta de revelar res, els espòilers de la punyeta, però entre el Mario i l’Andreu van ordir una sortida per deslliurar els seus fills d’un episodi tràgic: la mort de l’amiga d’un d’ells. I amb el jove, que respon a un nom bíblic com el d’Abel, com a testimoni. El text de Blanchet es ramifica en el tema de la violència masclista com una xacra que afecta tots els estrats socials o amb qüestions ètiques sobre on és la frontera del que es pot fer quan un fill se situa al marge de la llei per un episodi tràgic.

Espai no naturalista

‘Karen’ funciona perquè compta amb una direcció tan intel·ligent com efectiva de Marta Gil Polo en un espai no naturalista, que juga amb la il·luminació, quatre cadires i una taula. La directora mou els peons amb el dinamisme necessari per atrapar l’espectador. També compta amb un repartiment excel·lent en què tothom és al seu lloc.

EL+

La direcció efectiva dona ales al dinamisme del text juntament amb un treball interpretatiu sòlid.

EL-

Hi ha certa irregularitat en la definició dels personatges en una obra que és molt coral.

Armand Villén està a l’altura en el paper de l’Andreu, un comissari de policia sense escrúpols i un aire ranci, fatxa. Pep Planas també posa tots els matisos interpretant el seu amic Mario, que té molt a amagar. Isa Mateu és una infermera expressiva, mentre que Isabelle Bres i Maria Clausó també llueixen experiència. Carles Pulido, el més jove, mostra força en el paper de l’Abel. Potser hi podria haver més definició d’algun personatge o situació clau del ‘thriller’, però ‘Karen’ es mereix l’aplaudiment per una bona intriga que també és tragèdia. 

Temes: Teatre