Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

Memòries de l'Àfrica a Sitges

Sorella Acosta es va enamorar del continent negre i del seu art, de l'ancestral i del contemporani. Va decidir exposar-lo

Natàlia Farré

Sorella Acosta no és la baronessa Karen von Blixen. Ni és danesa, sinó belga. I no té una «granja a l'Àfrica, al peu dels turons de Ngong», sinó una galería d'art a Sitges. Però igual que el personatge a qui va donar vida Meryl Streep al cine, Acosta és una enamorada del continent negre i de la seva cultura. I com li va passar a la malaguanyada baronessa, també va trobar el seu gran amor a l'Àfrica, però no en la figura d'un caçador sinó d'un escalador. Així que quan el 2007 va obrir la seva primera galeria d'art tribal i contemporani africà no va dubtar a batejar-la Out of Africa, com la versió anglesa del llibre de Blixen ('Memòries de l'Àfrica', en català). Va ser un debut arriscat: la sala va obrir l'abril del 2011 a Benasc. Sí, per més surrealista que sembli, Acosta, una galerista belga, va decidir exposar art tribal i contemporani africà enmig del Pirineu aragonès. Va superar el repte. Li va anar tan bé que la vall li va quedar petita. Així que va decidir mudar-se.

Una aposta gens difícil per a algú mig nòmada. Acosta va començar a viatjar per l'Àfrica fa 25 anys. La primera trobada amb el continent va consistir en la famosa ruta Tamanrasset-Agadez. D'Algèria al Níger. «Llavors es podia fer sense risc, no hi havia el problema actual dels gihadistes», sosté. Després van arribar els dies­ de Nadal al desert o en petits pobles africans. D'això al col·leccionisme per intercanvi hi va haver un pas. I el salt a la professionalització va ser natural. Acosta organitzava fires d'art a Bèlgica: tractava amb artistes contemporanis, antiquaris de peces tribals i tenia un munt d'experiència acumulada viatjant.

BÚFALS I BIDONS D'OLI

«A poc a poc vaig començar a reconèixer les obres autèntiques, a saber com comprar, i com veure si les peces estaven restaurades». Un cop va arribar a aquest punt, la galerista va abandonar Brussel·les per instal·lar-se a Benasc. I quan la vall va deixar de ser prou ampla per a ella i les seves exposicions, va fer les maletes rumb a Sitges. «Vaig veure clar que m'havia de mudar a prop d'una gran ciutat, a un lloc que tingués història artística, i així vaig arribar a Sitges el 2013». La vinculació del municipi costaner amb la creació no ofereix dubtes, només cal recordar la processó laica amb què van arribar els dos grecos comprats per Santiago Rusiñol el 1894.

Màscara de búfal, feta pels bwa de Burkina Faso. PAU MARTÍ

Out of Africa és gairebé l'única galeria a Espanya que marida la creació ancestral africana amb l'actual. Acosta treballa mà a mà amb els ministeris de Cultura dels països que visita, principalment a l'Àfrica occidental, i tot el que surt del continent ho fa amb permisos: «A vegades trobem peces tan bones que acaben al museu del país d'origen». No és el cas d'unes fantàstiques màscares de búfal (foto siluetejada) i d'ocell calau, realitzades pels bwa i els dan de Burkina Faso i Costa d'Ivori, respectivament. Ara llueixen a la galeria al costat de peces contemporà­nies del burkinès Hamed Ouattara, capaç de reciclar bidons d'oli en espectaculars figures; les giacomettianes escultures del també burkinès Vincent de Paul Zoungrana i les pintures de l'ivorià Médéric Turay o de l'excepció de la sala: Vladinsky, un romanès que retrata celebritats, això sí, africanes.