Riu-te'n del 'Titanic'

Al final resultarà que és veritat que la literatura és cosa de dones. A aquesta conclusió hi podria arribar, almenys, aquell marcià que sempre baixa a la Terra si en aquesta ocasió s'hagués colat a l'acte literari que va acollir el meravellós pati de la Casa Usher: de la trentena llarga de persones que hi havia, totes eren dones. L'autora, Ruta Sepetys, que presentava la seva última novel·la, 'Lágrimas en el mar'. La intèrpret, Marta Armengol (rigorosa, expressiva, gairebé mimètica, i un prodigi de memòria). Les editores de Maeva, el segell que ja va editar les dues novel·les anteriors de la nord-americana: l'èxit 'Entre tonos de gris' (2011) i 'El color de los sueños' ( (2013). També ho eren les representants de la distribuïdora i, sobretot, el públic assistent: dones de diverses edats juntament amb un grup de noies sorprenentment joves que van arribar a la llibreria una hora i mitja abans de la cita i que tenien una actitud que recordava la de les presidentes de club de fans: en part molt segures del terreny que trepitjaven, en part atribolades per l'emoció d'estar tan a prop de la persona admirada. «Ens l'estimem molt -explicava Anna, 25 anys, autora del blog 'Cajón de los girasoles'-. La vam conèixer fa cinc anys en un acte que va organitzar Maeva amb bloguers i des d'aleshores l'hem seguit». Cristina assentia: mateixa edat, mateixa passió, un altre blog: 'Palabras como souvenir'.

LA HISTÒRIA DEL 'WILHEM GUSTLOFF'

Ruta Sepetys tenia més ganes de parlar amb elles que de deixar anar un monòleg sobre el seu llibre. Això va anunciar i això va complir així que l'audiència va superar la inevitable timidesa inicial. «Sabeu que sóc molt donada a riure, a plorar, a xerrar, i a riure una altra vegada... I aquí em sento en família. No vull parlar jo, vull que parlem. ¿Qui serà la valenta que trencarà el gel?», va preguntar. I davant el silenci generalitzat, va començar a esquerdar-lo ella explicant com l'havia sorprès descobrir la història del 'Wilhelm Gustloff', un vaixell que, el 30 de gener de 1945, es va enfonsar amb 10.000 refugiats alemanys a bord, una tragèdia que un Hitler en hores baixíssimes va intentar silenciar. «¿Com pot ser que ignorem una catàstrofe nou vegades més gran que la del 'Titanic'? Com més remota i amagada és una història, més m'interessa, així que em vaig llançar a novel·lar-la. M'agrada trobar esdeveniments poc coneguts i obrir la porta perquè els lectors els descobreixin per si mateixos», va explicar, expressiva, càlida, sense arestes, com la seva prosa

‘Lágrimas en el mar’

Ruta Sepetys

Editorial Maeva

376 pàgines

El 1945, Emilia, Florian, Joana i Alfred intenten embarcar al 'Wilhem Gustloff’ per fugir d'una Alemanya a punt de caure davant les tropes russes. 

Notícies relacionades

Els 10 llibres impescindibles de Llegir en Català per a Sant Jordi (i més enllà)

El porno no educa

I van arribar les preguntes: ¿per què explica la història a través de quatre personatges? ¿Són tan joves perquè vol interessar els que es comencen a endinsar en la literatura? ¿El seu gènere és la novel·la històrica? ¿Què és el que escriurà tot seguit? I les respostes: «El que llegim entre els 12 i els 15 anys ens pot deixar una empremta molt profunda, perquè a aquestes edats ens acostem als llibres amb una emoció molt verdadera. A més, ells no són només lectors: són fars d'esperança, el futur». «M'agrada la novel·la històrica, encara que sigui la lletja del ball, perquè et permet incorporar molts altres gèneres: romàntica, intriga, aventura...». «La que faré ara serà sobre nens robats. I em portarà molt per Espanya».

El final de festa va arribar amb reivindicació que el nom dels traductors («els que permeten que em llegiu») figuri a la portada dels llibres i selfie amb l'auditori, en què, ¡sorpresa!, sí que hi havia un noi. Marco. L'acompanyava la seva nòvia, Juste, lituana, com una de les protagonistes del llibre. «¿L'has portat tu o t'ha portat ella?». «Ella, però jo també llegiré el llibre», va somriure. Senyor marcià: ells també llegeixen.