On Catalunya

CONCERT

Ladytron, vuit anys després

El grup synth-pop presenta a Razzmatazz, en horari de club, el seu primer disc en gairebé una dècada

ladytron

ladytron

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Certes cançons de Ladytron ('Seventeen', 'Ghosts', 'Destroy everything you touch') han arribat a ser tan ubiqües, escoltades en anuncis, pel·lícules i videojocs, que mai ha semblat realment que el grup s’hagués pres un llarg descans. Però així és: entre 'Gravity the seducer', el seu anterior disc, i el recent 'Ladytron' han passat vuit anys. "No esperàvem que passaria tant temps entre disc i disc", assegura Helen Marnie, vocalista principal i una de les teclistes del grup synth-pop originari de Liverpool. "Tan sols ha sigut difícil trobar el moment adequat".

Ladytron

Razzmatazz Clubs-RazzClub (Almogàvers, 122) 27 de juliol, 1.00 hores Preu: 16 € 

Entre altres coses perquè, des de fa gairebé una dècada, els components deLadytronestan escampats pel món. Reuben Wu (sintetitzadors) i Daniel Hunt (sintetitzadors, guitarra, sota) viuen a Amèrica, tot i que el primer al nord i el segon al sud. Tant Mira Aroyo (veus, sintetitzadors) com la Helen viuen al Regne Unit, tot i que cada una en un extrem del país.

Revifar la química creativa no va resultar tan difícil, segons la Helen, com escurçar les distàncies geogràfiques. "La música sempre ens ha sortit de forma natural com a grup, i va ser fantàstic recuperar aquesta espurna, tant a l’estudi com a l’escenari". Dissabte, dia 27, podrem comprovar aRazzclub(de matinada) l’estat de la seva unió.

Formació en mutació

Cap disc deLadytronés exactament igual a cap altre. 'Light & magic' era d’una magnètica gelor, mentre que 'Witching hour' sonava dens, però menys que el posterior 'Velocifero'. El nou ‘Ladytron’ ens mostra la versió, potser, més orgànica del grup fins ara. "Mai tenim un pla mestre", explica Marnie. "No ens asseiem i decidim com sonarà cada disc; és tot més honest, més natural. Des de la meva perspectiva, jo volia que les meves cançons fossin emocionals alhora que ballables. Quan ens diuen distants o freds, no sé bé a què es refereixen".

En els crèdits sorprèn la presència d’Igor Cavalera de Sepultura, en algunes bateries. "El Danny i l’Igor són amics; es van conèixer al Brasil. Hi ha una admiració i respecte mutus per la música que fem. Tenir l’Igor en alguns temes va afegir realment una nova dimensió al nostre projecte".

Reflex del present

Notícies relacionades

El fosc 'Ladytron’ és producte dels temps no només en l’àmbit sonor, sinó també líric. La mateixa banda ha assenyalat que en aquest disc hi ha més ‘contingut’ de l’habitual. Aquí hi ha les seves lletres més polítiques fins ara. "Crec que l’àlbum reflecteix la societat del present, però també el torrent d’informació a què estem sotmesos dia a dia. És gairebé abassegador. Aquesta claustrofòbia o ansietat s’expressa a través de la cançó 'The island'. Sigui com sigui, com a contrapunt hi ha una cosa com 'Tomorrow is another day', que és com unes memòries".

La segona se la salten en directe, potser per la seva malenconia, potser per fer buit als molts ‘hits’ dels seus discos previs. "Toquem temes de tota la discografia, il·lustrats per un espectacle audiovisual bastant guai. En les nostres dates recents a Rússia i Suècia, sentim que ens estàvem cohesionant realment com a banda".

Temes:

Concerts