MÚSICA

Ross From Friends no és cap broma de productor

El mag electrònic Felix Clary Weatherall presenta el seu fabulós disc de debut a Razzmatazz

Juan Manuel Freire

Ross From Friends no és cap broma de productor

Felix Clary Weatherall li deuen haver fet 80 milions de vegades la mateixa pregunta, però és que sembla inevitable: ¿D’on ve la idea d’utilitzar Ross From Friends com a nom artístic? ¿És dels pocs humans que té el Dr. Ross Eustace Geller com a personatge favorit de 'Friends'? "Fa anys –ens explica–, els meus col·legues i jo vam comprar una baralla de cartes de 'Friends'. A cada carta hi posava el nom de pila d’un personatge, com, per exemple, 'Monica'. No obstant, en el cas de Ross posava 'Ross From Friends. Els meus amics i jo ho vam trobar molt estrany i no ens ho vam poder treure del cap, així que vaig acabar utilitzant aquest nom".

Ross From Friends + Crump

Lolita-Razzmatazz Clubs (Almogàvers, 122)
Divendres, 26 d’octubre, 1.00 hores 
Preu: 16 € (anticipada) i 18 € (taquilla)

És un bon nom, difícil d’oblidar, però també un que pot donar lloc a equívoc. Perquè el que ofereix Ross From Friends no són bones rialles, sinó emocions tirant a dramàtiques: música per ballar amb llàgrimes als ulls, de textures orgàniques i tacte càlid, amb base en el house, però oberta a múltiples influències (hip-hop, soul, músiques del món...). Si se n’hagués d’assenyalar una única referència, seria Four Tet. Ross/Felix hi està d’acord: "És algú a qui tinc com a referent. Fa poc vaig tenir l’oportunitat de veure Four Tet tocant en directe i els talls del seu últim disc sonaven increïbles en aquest format".

Tot sembla indicar que els talls de 'Family portrait', el primer àlbum de Ross From Friends (publicat al segell de culte Brainfeeder), també sonaran increïbles en directe divendres, dia 26, a la sala Lolita de Razzmatazz.

LA INFLUÈNCIA DEL PARE

Però l’influx més gran de 'Family portrait', com ja suggereix el títol, és un productor menys conegut: el seu pare. I no, el seu pare no és el famós productor Andrew Weatherall, tot i que comparteixi cognom amb ell. "Era un gran col·leccionista de discos i muntava 'squat parties' [festes gratuïtes en locals secrets]. La meva mare i el meu pare es van conèixer en un viatge per 'raves’ europees a començaments dels 90. De fet, he utilitzat imatges d’aquest viatge per al vídeo musical de 'Pale blue dot' ... Des de sempre el meu pare m’ha estat posant un munt de discos de tots els estils. ¡I continua produint la seva pròpia música!".

El nostre entrevistat no compon per a la pista. Ho fa per a gent que "està de viatge o camina per la ciutat de nit, escoltant a través dels auriculars". De tota manera, avisa que per al concert "els talls han sigut transformats per fer-los més 'clubby' i que funcionin a la pista de ball". Perfeccionista o visceral, segons el tema, comenta que va tardar una eternitat a fer 'Thank God I’m a lizard' (la seva cançó estrella) i que, no obstant, es va polir 'John Cage' en només un dia.

No puc abandonar Ross, perdó, Felix sense preguntar-li pel seu episodi preferit de 'Friends'. ¿Seria el famós 'El dels embrions’ o té alguna altra opció una mica més original? "M’encanta l’episodi, o més ben dit, els episodis en què la Monica i el Chandler s’emboliquen i tothom ho sap, tret d’en Ross. Em sembla una sèrie estremidora". Tant com tots i cada un dels 12 talls de 'Family portrait'.

Temes: Concerts Discos