CONCERT D'HOMENATGE A RAZZMATAZZ

T'estimem, Bowie

Gerard Quintana, Tori Sparks, Brighton 64, Ramon Aragall, Steven Munar i The Slingshots expliquen per què adoren l'artista

Núria Martorell

T'estimem, Bowie

Coincidint amb la data de la seva mort (12 de gener), Razzmatazz acull un altre concert homenatge a l'enyorat David Bowie, a benefici de la Fundació per a la Recerca en Oncologia i Immunologia, FROIFundació per a la Recerca en Oncologia i Immunologia (l'entrada costa només 10 euros). Encadenem alguns dels participants de la manera següent: un tria un altre artista del cartell, li planteja una pregunta i l’al·ludit fa el mateix amb el següent. 

Steven Munar, en una imatge promocional.

STEVEN MUNAR PREGUNTA A RAMON ARAGALL

S. M.: «¿Què t’ha portat a voler versionar 'Starman'? ¿L’època de Bowie de 'Spiders from Mars' és la que més t’agrada?».

R. A.: «Soc bastant fan de totes les seves èpoques, però 'Starman' va ser de les seves primeres cançons que vaig escoltar. És d’aquelles que t’hauria agradat compondre. Tot és genial: el so, la banda, la forma d’interpretar-ho... Tot el que respira  està a l’abast de molt pocs».


Ramon Aragall, en una foto de promoció.

RAMON ARAGALL PREGUNTA A TORI SPARKS

R. A.: «A nivell estilístic o d’imatge, ¿quina és l’època en què Bowie era més atractiu?»

T. S.: «Bowie ha habitat en tantes pells i totes tan atractives de la seva manera... Podria intentar contestar a la pregunta intel·lectualment, analitzant els seus personatges i les característiques carismàtiques de cada un o, simplement, respondre-la des de l’instint i el cor. Millor així. La veritat és que em vaig enamorar totalment de Bowie quan, als 14 anys, el vaig veure a la pel·lícula Laberint. Ja havia conegut la seva música l’any anterior, escoltant una col·lecció de grans èxits que tenia la meva tia a casa seva. I ja em va agradar. Però el que em va impactar va ser la pel·li. Impossible no sentir-se captivada per la combinació d’aquella mirada misteriosa, inquietant, amb la confiança total que projectava en el personatge de Jareth. El feia tan home que projectava masculinitat lluint purpurina, leggings i pintallavis. De fet, estic gairebé segura que va ser culpa de Bowie que el meu primer nòvio (als 15 anys) fos alt, prim, pàl·lid, una mica boig i amb la veu greu i sonora».


Tori Sparks, en una sessió promocional.

TORI SPARKS PREGUNTA A THE SLINGSHOTS

T. S.: «Bowie ha influït molts artistes i no solament musicalment: també a nivell d’estil, actitud, imaginació, imatge... Si haguéssiu tingut l’oportunitat de col·laborar amb ell, ¿què hauríeu fet i per què?».

S.: «Bowie ens podria haver donat bons consells de stage show, actitud i imatge, a part de produir-nos. Segur que ens hauria donat el toc gamberro que ens agrada, però sense arribar al 'Raw Power' d’Iggy and The Stooges. A més, ens podria haver prestat Mick Ronson perquè ens posés unes guitarres potents marca de la casa. ¡Un luxe, vaja!».


La banda The Slingshots.

THE SLINGSHOTS PREGUNTA A BRIGHTON 64

S.: «¿Quin tema de Bowie és el que més es pot identificar amb Brighton 64 i quin és el que més s’allunya del concepte de la vostra banda?

B 64.: «'Can’t help thinking about me' és una una de les dues cançons que tocarem a Razzmatazz i, potser, la més pròxima al nostre estil. És una peça de la seva primera època, que vam conèixer gràcies a un grup mod emblemàtic dels anys 90, Purple Hearts. A partir dels anys 80, la seva música ja no ens interessa tant: cançons com 'Let’s dance', per entendre’ns».


Els germans Gil, timoners de Brighton 64.FERRAN SENDRA

BRIGHTON 64 PREGUNTA A GERARD QUINTANA

B 64.: «Bowie va ser el rei de la transformació: canviava de 'look', d’estil, a cada disc. A tu, que et mantens fidel a una imatge, ¿t’atrauen més unes que altres?, ¿per què?».

G. Q.: « Una de les grandeses de Bowie va ser aconseguir que els seus personatges i la seva teatralitat fossin versemblants i creïbles, fent de l’estètica una extensió de cada moment musical. El plantejament va ser radical i amb el pas dels anys es va acostar a l’artista total, amb un final en què el personatge va ser ell mateix davant de la mort, nu com Llàtzer a la tomba, sense disfresses. Un dels llibres d’Auster, 'El llibre de les il·lusions', comença amb una cita de Chateaubriand: ‘La tragèdia de l’ésser humà és no adonar-se que una vida conté moltes vides’. Jo també crec que tots morim moltes vegades i que ens pot passar la vida vivint-ne una que ja s’havia acabat. Potser per això he fet més de 20 mudances i més de 20 discos. Sense canviar de pell, he tret la mirada a passejar i he tingut sovint present mitja dotzena dels bowies: des de l’androgin personatge de 'Hunky Dory' fins al Lazarus de Blackstar».

Gerard Quintana, a la platja del Bogatell.FERRAN SENDRA

EL CARTELL DEL CONCERT

Notícies relacionades